6 de febr. 2017

D'una xerrada sobre Spinoza estant feta venir bé


És l'ull mirant de veure-hi
aquest voler sortir de la caverna
                        picant pedra,
menjant derna

alguna cosa sortint
de dins per l'ull com un desaigua

-l'ull cavant l'aire,
i el buit turgent clavant-s'hi endins.

I va calant al ras la nit per la pupil·la.
Una estrella hi fa estada

penetra les conques, llambrejant
amb les ombres que el foc assota.
Un encontre que és mirada

poleix la lent.

Hi veu la llàgrima.