Té caus la llibertat de no
saber on caure,
i avança
amb la meta que s'alimenta del que cerca
a l'avançada
de l'escriure que em calça
a la petja que en llegeixes,
avança
pel ser estable
de la sola de les sabates,
fermament establert,
un lloc molt brut.
–Té.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada