25 de març 2017

Ai oi


Té caus la llibertat de no
saber on caure,
i avança

amb la meta que s'alimenta del que cerca
a l'avançada

de l'escriure que em calça
a la petja que en llegeixes,
avança

pel ser estable
de la sola de les sabates,

fermament establert,
un lloc molt brut.


Té.