(apunts)

I
a)
Un dos provant provant i a risc de redundar, car la gravetat em centrifuga, un dos va va: escriure és, diguem, el més important que existeix perquè em fa existir. O, per a ser més exactes: que jo no sigui jo.

Escriure. La certesa d'estar perdut. Un cau al mig del bosc i caure-hi.
 

I
b)
L'escriptor no existeix prò fa existir.

L'escriure, en la mesura que escriu, el fa existir.

O, per a ser més exactes: que jo no sigui jo
(en la mesura que ell no sigui ell).



II
Pendent d'anàlisi: la moda no és sinó una inflamació del present.


III
Pendent de revisió: un astronauta bombejant-se l'aire amb una bici estàtica, el més proper a un Quixot 'actual'.


IV
El traç, un trau
per la boca aigua.
Terra a la boca.
Riu per viure.