11 d’abr. 2017

Un poema


per a N. A.

sóc i no sóc. com el cim
arrodonit, gastat,
d’una muntanya. disgregat a la seva falda.
capir-ho? sóc el que em passa.
i la seva ombra que m’avança tot sovint.
plantar una cabanya. saber dels núvols
per la pluja. al riu. endins la boira. etcètera.
ja sé que sóc el món. per allò que em falta.
per l’amor a allò que em falta. ho sé.
pel que tinc sentint que em manca. 
com qui llegeix. del jo al tu. per l’esbufec.
sentir-se fang en busca de l’hàlit.
arreu i enlloc. ho sé. l’hàlit.
que només crea. articula. casa. sense descans.
oh. és així. que Déu és gelós. que aquest buit
cremant. amb temps fent-te més de carn i os. gràvid.
oh. el cansament dient: respira. tu esbufegues
i rius. uses l’alè de l’esbufec
per a riure. ets i no ets
l’esbufec rient.
i ho saps.