Els poemes de William Carlos Williams poder ser molt fàcils o molt difícils segons que es miri la manera com fan fàcil allò difícil o com de difícil resulta la manera com fan fàcil allò difícil. El lector els llegeix i potser es diu: és clar, evident. I també: bé, això també ho podria fer jo. I encara: ben vist, però: i? Però si el lector prova d’explicar el poema li costa més. I si a sobre intenta imitar-lo s’adona del perquè li costa més, un perquè que tampoc no sap explicar. És així com els texts de William Carlos William capturen el poema, vet aquí la magnitud entre forma i contingut del seu cas: allò que creiem saber però no sabem explicar el poema no ho explica, ho mostra, fent-ho explícit de tal manera que sembli que no va amb ell. Fent-nos saber que allò que creiem saber, si llavors no ho sabem explicar, potser és perquè no ho sabem tant com creiem. Perquè potser no es tracta tant de la conceptualització que traça el poema com de l'allò que captura el poema. Allò que fa que jo sigui jo i tu siguis tu, i que el poema ho mostra com allò que tenim en comú. Potser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada