Les ulleres de Roger Penrose

Anem venuts al temps i el preu és existir

i que el temps sigui, alhora, una mera il·lusió.

No viatgem pel temps, el llegim passant pàgines

del gran llibre del món que diu: no estic passant,

estic sent observat. El món sencer no és

sinó la llum als ulls mirant-se, i les pestanyes,

codi de barres, rems. I les parpelles, pell

de l'onada que baixa, nit ‒que diu: tot instant

viscut seguirà sent per sempre en algun lloc.

Que és sempre a tot arreu, l'enlloc, naufragar en l'ésser,

l'aigua de cada instant que ens venç i que ens acull.