28 d’abr. 2022

Robin Hood


ROBIN HOOD

 

Robes, robes i ho ensenyes

com dient: la construcció

de l’altre en un mateix és

la condició d’un mateix.

Robes com el qui somnia.

Ensenyar-ho és la manera

de fer-t’ho teu: si no tindre-ho,

que et correspongui almenys.

Com qui posa preu al gest.

Com qui hi aprèn virtut. Robes,

robant pots ser allò que et falta.

Et vas fent digne ‒d’estudi.


2 de febr. 2022

REVERSIONS (LES BECEROLES SUCCESSIVES) II

 

 

EL TREPITJADOR DE FULLES

 

Al parc, vaig trepitjant les fulles

com un ofici que arreplega

tot de camins ja transitats

i fragments de vida cruixent

que el vent ha de tornar a escampar.

Al parc, la meva ment s’envola

d’arbre en arbre com un ocell

que no encerta la branca i va

provant-ho com si la seva ànima

anés penjada entre les branques.

Al parc, m’agrada imaginar-me

que, un cop ja mort i enterrat,

per entre la terra que em xucla,

les arrels es parlen: «aquest

és dels que sempre saludava».

 


29 de gen. 2022

Poesia del silenci

I

 

A l’encontre

del silenci

a l’ull d’un

huracà

de paraules

a l’en contra

per la llengua

d’un silenci

indestructible

com les coses

que no arriben

mai a ser,

enraono.

 

 

 

II

 

“I vet aquí un silenci que temps fa

escrivia en aquesta dissortada

llengua que no comprens”, diu l’epitafi.

 

 

 

III

 

Davant el silenci dels morts,

quan deambulo entre carners,

no pas per igualar-m’hi: callo.




23 de gen. 2022

Tanka del parc

 

TANKA DEL PARC

 

I

 

Gent que passeja

Un home escup al terra

Els ocells canten

Cau de l’arbre una fulla

Així es va fent la tarda

 

 

II

 

Passo el diumenge

veient com passa: dones

i homes, ocells

i fulles, tots per entre

l’espai buit dels barrots. 

 

22 de gen. 2022

DE LA SÈRIE 'POEMES DESCARTATS':

 

MAL DU SIÈCLE

 

Mastegues inefables per l’esquerda

de la carn del teu món on vas clavat.

El teu temps, la imminència de la fi

del món cronificat en simulacre

(Que tal dia farà un any, de la fi

d’un món que defereix al sant tornar-hi).

Mastegues un exili d’impaciència.

La llibertat: una sala d’espera.

Conjures vaguetats, dosis d’absurd.

Mastegues i mastegues llei de vida:

el pes de què disposes per a riure,

la queixa com a esport i enviliment,

el bumerang de mala llet que torna,

la mort ja feta vida que et saluda.

 



21 de gen. 2022

REVERSIONS (LES BECEROLES SUCCESSIVES)

 

LA CASA DEL LLIBRE

 

Un munt de llibres damunt la tauleta

de nit: petita Babel feta a peces

que quan somies bé podrien caure’t

a sobre. Però es manté dret i ferm,

el munt, com un defecte: que et despertes

i esmorzar dutxa vestir-se i fer via

al llibresc supermercat de recanvis

on et guanyes el pa, les seves miques,

i esdevenen dejectes els teus somnis

somiant-se intactes entre la ferralla.



11 de nov. 2021

Un breu apunt d'estar per casa als poemes de W.C.W.

 

Els poemes de William Carlos Williams poder ser molt fàcils o molt difícils segons que es miri la manera com fan fàcil allò difícil o com de difícil resulta la manera com fan fàcil allò difícil. El lector els llegeix i potser es diu: és clar, evident. I també: bé, això també ho podria fer jo. I encara: ben vist, però: i? Però si el lector prova d’explicar el poema li costa més. I si a sobre intenta imitar-lo s’adona del perquè li costa més, un perquè que tampoc no sap explicar. És així com els texts de William Carlos William capturen el poema, vet aquí la magnitud entre forma i contingut del seu cas: allò que creiem saber però no sabem explicar el poema no ho explica, ho mostra, fent-ho explícit de tal manera que sembli que no va amb ell. Fent-nos saber que allò que creiem saber, si llavors no ho sabem explicar, potser és perquè no ho sabem tant com creiem. Perquè potser no es tracta tant de la conceptualització que traça el poema com de l'allò que captura el poema. Allò que fa que jo sigui jo i tu siguis tu, i que el poema ho mostra com allò que tenim en comú. Potser.