Tism-Tsum

 

Amb Juan Vicente Piqueras

 

Hi ha un ocell que s’està a la branca

i de sobte ja no i es queda

tremolant la branca un instant.

 

Ànima meva, tu recull-te en

l'instant* que neix del que no hi ha. 

(*l'eco)

 

Poètica (una de tantes) II /Has de canviar de vida

 

Com un eco quan neix del que no hi ha,

com una olor quan fa olor de l'encís

a què pot pujar l'ànima, olorant:

viure el ser viu mirant d’estar tranquil,

més lluny de mi, potser pendent tan sols

del que no passa. Ser del que no hi ha,

i passi el que hagi de passar. I aprendre’n

del vent que tot s’ho emporta a prendre vent.

(Amb els Sonetos espirituales de JRJiménez i l'Atenas de JVPiqueras)

 

Com si les fulles

    

M’endinso al bosc com qui vol veure,

en el vent que expressa la fulla,

en la fulla que expressa el vent,

les coses que de tant fremir

gairebé existeixen. Al bosc,

potser tan sols aquest voler-ho

que s’enfila de branca a branca,

com qui hi vol veure la seva ànima

que roman penjada allí i prou,

sense esperar res més, com dient-me

que ja és això, i que en faig prou,

que ja va bé que expressi, el bosc

‒mig de les fulles, mig del vent‒:

tantes coses eternament

prenyades del que no pot ser.

                                           (Amb Andreu Vidal, Gabriel Ferrater, Josep Carner)

   

Temps en blanc

  

Si sempre és ara, pro ara no és

per sempre, sinó el temps que ens és donat

per ser l'ara, que passa que no passa

el temps, que som nosaltres qui passem:

és hora ja de ser l'instant etern

d'un rellotge espatllat que encerta l'hora.

 

La nit dels peixos

De buscar un cel com qui canvia

la pols de lloc, un cau on no

caure del tot, perdut de no

poder sinó estimar el que em perd:

aquí em teniu, no puc res més.

Aquí pescat pel meu forat.

La boca al cap del peix. Rodó,

rodó del tot el meu forat.

(Del sofà estant aquí d’okupa

a ca l’amic que ara m'acull.)

I és fer-se fosc, apagar el llum

i veure clar, en la nit dedins

la nit, el tros de cel que cap

en un forat, un tros petit:

constel·la el router de la xarxa

la nit del peix dins la peixera.

 

Record d'Andreu Vidal

Ara que ja mai més a la pupil·la

la teva nit no es farà més de dia,

ara que els ossos del teu sol són sal

dissolta en l'aigua sepulcral del mar:

¿restes per sempre en les coses mirades?

Com qui per un instant naufraga en l'ésser,

com si el raïm bebés del vi futur,

com resta déu, diguem-ne, en els que dormen:

¿perviu la llum en els esguards perduts?

No diguis res: escolta el gran parpell

del temps com baixa a cada instant i romp

a peu de platja en mil veus de ningú:

«Sempre la mort és ara un horitzó

d’espectres dels futurs perduts per sempre».

(Amb Andreu Vidal, Carles Camps Mundó i Mark Fisher)

Record de Dylan Thomas

 

Un cel esllavissat, el mar.

A peu de platja, escumen núvols.

L'areny, tot ell empetxinat d'estrelles.

 

I pren de bell nou forma el cel

en l’ombra mòbil dels ocells:

toca el llebeig la seva partitura.

 

I a l’horitzó, ferit talús,

sagna el principi etern del goig:

l'eternitat té el cor robat pel temps.

(Amb Dylan Thomas i William Blake)