23 de gen. 2022

Tanka del parc

 

TANKA DEL PARC

 

I

 

Gent que passeja

Un home escup al terra

Els ocells canten

Cau de l’arbre una fulla

Així es va fent la tarda

 

 

II

 

Passo el diumenge

veient com passa: dones

i homes, ocells

i fulles, tots per entre

l’espai buit dels barrots. 

 

22 de gen. 2022

DE LA SÈRIE 'POEMES DESCARTATS':

 

MAL DU SIÈCLE

 

Mastegues inefables per l’esquerda

de la carn del teu món on vas clavat.

El teu temps, la imminència de la fi

del món cronificat en simulacre

(Que tal dia farà un any, de la fi

d’un món que defereix al sant tornar-hi).

Mastegues un exili d’impaciència.

La llibertat: una sala d’espera.

Conjures vaguetats, dosis d’absurd.

Mastegues i mastegues llei de vida:

el pes de què disposes per a riure,

la queixa com a esport i enviliment,

el bumerang de mala llet que torna,

la mort ja feta vida que et saluda.

 



21 de gen. 2022

REVERSIONS (LES BECEROLES SUCCESSIVES)

 

LA CASA DEL LLIBRE

 

Un munt de llibres damunt la tauleta

de nit. Petita Babel feta a peces

que bé podrien caure’t al damunt,

mentre somies. I es manté el munt dret

i ferm com un defecte: que et despertes

i dutxa esmorzar vestir-se i fer via

al llibresc supermercat de recanvis

on et guanyes el pa, les seves miques,

i esdevenen dejectes els teus somnis

somiant-se intactes entre la ferralla.


11 de nov. 2021

Un breu apunt d'estar per casa als poemes de W.C.W.

 

Els poemes de William Carlos Williams poder ser molt fàcils o molt difícils segons que es miri la manera com fan fàcil allò difícil o com de difícil resulta la manera com fan fàcil allò difícil. El lector els llegeix i potser es diu: és clar, evident. I també: bé, això també ho podria fer jo. I encara: ben vist, però: i? Però si el lector prova d’explicar el poema li costa més. I si a sobre intenta imitar-lo s’adona del perquè li costa més, un perquè que tampoc no sap explicar. És així com els texts de William Carlos William capturen el poema, vet aquí la magnitud entre forma i contingut del seu cas: allò que creiem saber però no sabem explicar el poema no ho explica, ho mostra, fent-ho explícit de tal manera que sembli que no va amb ell. Fent-nos saber que allò que creiem saber, si llavors no ho sabem explicar, potser és perquè no ho sabem tant com creiem. Perquè potser no es tracta tant de la conceptualització que traça el poema com de l'allò que captura el poema. Allò que fa que jo sigui jo i tu siguis tu, i que el poema ho mostra com allò que tenim en comú. Potser. 

 

 

8 de set. 2021

15-12-19

 

Eternitat que mates, buit que neixes: avui s'ha mort una bona persona. 

El món ho hauria de notar, és quelcom transcendent. 


I si som temps, eternitat, ¿on va el temps de qui mor?

¿No va? ¿No hi és? ¿El temps, 

present que s'enquista en el temps?


Qui ho sap.

Però avui s'ha mort una bona persona. 

El món ho hauria de notar, és quelcom transcendent. 


L'oblit, una metàstasi de noms

pecat que origina... 

                               Vet aquí el sentit potser 

d'aquells monjos armenis

que resen cada matí, just després de llevar-se:

"que res no existeixi, oh Déu, que res no existeixi".


No ho sé.

 

19 de juny 2021

La ràbia

 

La ràbia contra la llum

del final del túnel la ràbia

contra la llum del tren vingut

de cara la ràbia i tu

pel pecat de no ser feliç

i la ràbia que l'esmena. 

 




 

 

Mashup de l'ull irrepetible-mortal

  

La imatge que es desperta en l'ull

com alguna cosa vista per mi

 

la vista 

als dits com branques

l'angle d'obliqüitat

de la llum de la pròpia existència

que es desperta

per la llargada de l'ombra que projecta

l'angle d'obliqüitat

de la branca de la pròpia existència

que es desperta

pel pes del fruit madur 

a punt de desprendre's

de la branca que dobla

 

la branca doblada i la boca

que riu a la seva ombra:

dibuixen 

l'ull irrepetible-mortal.