El meu projecte de morir,
passar-me dies cara al cel
omplint la nit amb la mirada.
Com si pogués així restar
per sempre en algun lloc.
Com descansant absent, pro
sense patir de cap absència.
¿El meu projecte de morir?
De tanta llum com s’hi ha estrellat,
quin cementiri són els ulls!
De tanta llum constel·la nit,
la nit de dins i la de fora.
El meu projecte de morir.
Casar la nit que és dins el dia
amb la que ja no es fa de dia.
Com si la nit em retornés
l’esguard per dir-me que és llum
als ulls mirant-se, l’univers.
¿El meu projecte de morir?
Per unitat, més viu que mai.
Com si hi hagués alguna cosa
indestructible dintre nostre.
Com si l’etern fos racó a l’ombra,
veure-hi clar pro sense pagar-ne
el preu, com si pagar-ne el preu
no fos la llum que et destrueix,
l’etern de sempre dintre meu
amb la paciència, que m’esperen.
El meu projecte de morir.
Cap pressa, pro. ¿L’eternitat?
El temps que tinc per esperar-la.
L’espera, doncs, com la manera
que tinc d’estimar dins el temps.
