Cada estrella
un home cada
pols de l’ara
un porus
de la pell nòmada de Déu:
secreta cada temps.
23 de juny 2026
O meu projecto de morrer é o meu oficio
El teu projecte de morir,
omplir la nit amb la mirada.
Com va estrellada als ulls la llum.
Quin cementiri són, els ulls!
Quin mausoleu, el firmament!
¿Enfora, endins? ¿Viure, morir?
Tot nit pinyol de les estrelles.
Vindrà una platja molt negra
Vindrà la neu i durà als ulls
l'aigua més teva, capità.
Un llamp de llamp, el veure-hi clar;
i el tro, morir-se, capità.
Sota la neu, la teva platja
de mel i mandra. Ja és l’ara
i res de sempre, escuma d’ombres.
Jo serà ja per sempre un altre.
22 de juny 2026
ÂTMEN
¿Es pot no ésser?
Ben endins, fins a l’enfora,
dins teu: la nit és el pinyol de les
estrelles.
‒És?
20 de juny 2026
4 de juny 2026
Circulin!
Sagna la lluna al ras:
el dia continua,
però en un altre lloc.
Tu dorms per veure Déu
en la nit indicible
que habita al fons del pit.
La veritat, d'ofici,
circula: els teus ancestres
dissolts dins de la sang.
31 de maig 2026
(Neu-hi)
Teoritzem sudaris
de neu sobre el paisatge,
però la mort és full en blanc
damunt de totes les paraules.
No som sinó la dansa
del floc de neu
que en tocar el terra
es fon.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)