Rodant món, a la recerca de l’horitzó perenne
massa cops em trobo a casa, vestit de cargol
(massa cops damunt del coll i fer-lo rodar
com quan feia rodar el globus terraqui abans
de partir -el paisatge, com deia Brossa, són estats d’ànim-)
El simbolisme de les regadores darrere el vidre,
fecundant l’error color blanc d’ombra.
L’estat de les coses, el desig líquid
que el límit irreal i alhora existent de l’envàs
intensifica: passar o rebentar.
Ploren les parets de no sortir de casa
Llàgrimes de sopa bullint.
“Plou sobre la infància”.
La ironia, del desig de regar, del ser al estar
com una regadora, flairar el florit de la llum embotellada
i córrer a través del mirall opac
empresonat per la malla de barrots.
Busco motius i només trobo un Déu penjat penjant
d’un punt de vista en forma de creu oxidada,
penjant d’uns ulls intentant tergiversar estats d’ànim
a través de l’esforç innecessari.
Estic sol, cansat i amarat de pluja i de suor
però entenc perquè vull sortir de casa.
(“Amago a la butxaca bitllets precipitats de tornada”)
((Malgrat tot)).
(Nota: Plou sobre la meva infància fa referència al “Llueve sobre mi infancia” de Octavio Paz. Els bitllets precipitats de tornada amagats a la butxaca són d’en Marc Masdeu).
(Nota: Aquest text i fotografia és un avançament d'un blog que estem generant amb l'Ignasi de les fotos que està fent per Nova Zelanda i arreu,i de les impressions que en treiem de dites fotografies. El fotoblog es diu "Pixelant les antípodes i el podreu trobar a: http://www.fotolog.com/ferm_provisional)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada