amunt i avall va va va el coi de tren línia puigcerdà vic casa pares germà nebot internet dinar internet vic podòleg u podòleg dos congelació tren lina puigcerdà sentit barcelona llegir, música, dormir, la finestra com a oficina, barcelona ella sopar jo vi ella riure pels ulls cotxe amunt desfer el llobregat montserrat fos pis llit etcètera matí i primavera pel finestral cotxe amunt monistrol enllà sant benet i la teologia trinitària fan de la forcades tot i que amb el propi mur de vidre habitual, cotxe, baixar, b. b., pujar dinar filosofar pallejar endrepar l'amanida i el filet de vedella i el sol solet i el vi amb gaseosa i ivnga cotxe avall a buscar un tren que em porti a barcelona a agafar un altre tren que em porti a girona, dormir, mandrejar, la finestra l'oficina, arribar de fosc, de girona a salt menjar pa i restes de la barbacoa del migdia, depressa, amb coca-cola, i cotxe amunt cap a banyoles, entrades, birra a la plaça major i roger mas amb la cobla sant jordi, el caminant que m'enrampa el cap i després tors i cames per finalment florir als ulls, algunes cançons avorridotes, calor, en general un bon concert amb acústica a tocar de les orelles i catalanisme que voldria sortir del pit si no fos pel teorema del discurs de masses i el mur de vidre habitual, ratafia al bar del costat i canvi de bar, el bar de nit típic del poble i gintònic, la cosa, la cosa ja és un altre cosa, albert serra entre els habituals del bar, allà, després del sokurov, parlant amb la gent com qui no vol la cosa però amb una aureola d'extraretrestre aficionat a la moda i aquell posat de besuc intel·ligent que no se l'acaba, més gintònic, la llengua es desfà de la mateixa manera que un arxipèlag d'illes incomunicades es transmuta en el mar que comparteixen, potser no tant, però la llengua es desfà, el cos pesa parpelles enllà, així que marxar pis sofà llit i quedar clavat, fregit, somiar a "destajo" i diumenge de sol primaveral per la finestra, primavera que no invita a buscar feina sinó a assaborir-la, però diumenge de sol deia, diumenge de sol entrant per la finestra, llevar-se, pensar que tots aquests espais en blanc molts cops es podrien substitur per sms, esmorzar, cotxe endins i amunt fins a sant joan de les abadesses, vull dir ripoll, per després fer canvi de cotxe i anar altre cop cap a sant joan de les abadesses, vull dir un camí de carro fins a un bosc particular amb la paricularitat que el particular en qüestió és un de nosaltres. Sol i més sol, tenda i aigua i cadires de càmping i "apanyos" de bosquerol, processonària, frisbi penjat a l'arbre, dinar de tàpers amanides i pa amb tomàquets i "quiches," mini migidiada al balcó improvisat amb final toca baixar, mini passejos, allunar, ella i abraçades i ganes encobertes com molts d'aquests espais en blanc i aquí i allà i finalment baixar, tornar al cotxe i avall desfer camí nacional desdoblada i eix i aquest no ser enlloc per altre cop monsterrat fos i pis i moltes coses, cansament, llit, dormir i nocturn amunt matí avall, etcètera
