23 de set. 2018

PASSANT PEL FRESSAT CAMÍ...

(I SALUDAR DE LLUNY, SALVADES LES DISTÀNCIES I COM QUI NO VOL LA COSA: ANTONIO MACHADO, NADEDJA MANDELSTAM, MARÍA NEGRONI, MARINA TSVETÀIEVA, FRANZ KAFKA).

Ja fou la fi del món i cal per tant
Com pluja recollida en les petjades
Beure’n i emmirallar-s’hi i seguir fent via
Que no s’acaba allò que manca.
Que és no saber com viure, i romandre-hi
L’esperit: la forma com es gasta.
Poder seguir-ho intentant. I comprendre
Que principi i fi els calça la terra
Que es camina. Que el camí no pot ser
Sinó pels dos peus que la cobreixen. I ja
Fer via, cal, que es fa tard, i vol ploure. 

17 de set. 2018

Au


Jo només passava per aquí
Tastaolletisme professional
Fangar, el nom: passar-lo a verb
Aquell Qui molt avarca poc apreta
Que camino de puntetes
Tan fi
Que mi enfonso.

14 de set. 2018

Abocador & Cia


Prendre partit del no saber què dir
sense trair és punt de partida
i fi del fil que, estirant-lo,
amida el descosit
per on respira
l'espectador aquell
que, davant de la tela,
vist el quadre, escull el marc.
 

15 d’ag. 2018

Triangular estival entre Alexandre el Gran, Kafka i DFW


El meu present en tu passat
El teu present en mi futur
Ara i aquí: passa’l

Llapis o goma
El palimpsest del cada dia
De la dansa com un traç
Que enfosqueixi o esborri
La imatge de la mort
Que’s dibuixa en aquest quadre
De la vida a capes
Que’nem fent entre tots

Retrata el món
Hi posa marc
Hola

12 d’ag. 2018

Exhumació

  
No posar-s’hi per poc. Voler respondre ¿Què és la vida?. A canvi, sortir-ne malparat esdevé condició. Saber-ho a misses dites, és clar, forma part del propi assumpte. Diria que el meu cas -quan es dóna- és força habitual. La saviesa em perseguia però jo era més ràpid i quan aleshores em vaig aturar (per ser justos caldria dir que vaig ensopegar) jo ja era un altre. La saviesa consistia aleshores en descobrir que tot plegat opera amb aquesta formula inapel·lable. Reconèixer la pròpia condició d'estult. Pensar en el mot saviesa i no poder evitar sentir aquella mescla de riure i de gravetat. Penso, ergo em penso que. I etcètera. Vull dir que no ho sé. Vull dir que no ho sé i, tanmateix, anar fets d’aquest no acabar-ho  mai de saber del tot. Dit d’una altra manera: desconfia de tota sentència que no contingui la llavor de la seva pròpia destrucció. Predico amb l’exemple? Només puc dir que l’ambigüitat dels mots em permet assajar el propi carnaval. Arribats a aquest punt bé podria afirmar-se que tot té un límit, el veiem o no. En aquest sentit el cansament és savi. Apa, apa, doncs, i adéu, que respondre què es la vida té poc a veure amb viu-re-la i ja no diguem amb saber-la viure cas que ja tal i etcètera. 
   

4 d’ag. 2018

Way of life, i anar-hi anant


De fita en fita,
cambres i cambres, 
la processó per dins.

Tremolar té la seva música,
sí, però anem soldats
a la frontissa de la porta.
I ens enamorem del grinyol.

Passo.