26 de febr. 2020

A mode de quarantena


Un horitzó latent
en cada punta d’ungla:
pel ròssec d’hores, sang
de tant posar-me a la boca
el que no em sé dir
provant de fer sonar
la meta que ha emmudit
dins meu, tectònica
de nervis reeixits
en la pròpia insuficiència
que va fent espai al lloc
que ocupo entre les coses,
un espai guanyat a la vida
a costa de la pròpia
institucionalitzant la nafra
de l’esperit com un vívid
tatuatge que cal actualitzar
tot posant-me a la boca
l’horitzó que batega
en cada punta d’ungla
(un ah! artista total
de la poètica del cos
cosint al ritme del ròssec
l’escissió del món amb la pròpia
síntesis del ser
tant llest com burro a l’hora
i saber-ho
i no poder altra cosa
sinó posar-ho en boca
del lector vingut pel
seu fer-s’hi veu
a veure’m-hi sonar).

10 de febr. 2020

Quatre hAi!kus de pa sucat amb oli



1

Guaret de l’ànima,
déu que passa i delega
                                    al sant tornar-hi.


2

La terra parla
pels peus que la trepitgen,
                                         dels llocs feliços.


3

Naufragi on muden
els somnis que no foren
                                      en el que queda. 


4

Fulles que cauen
com dient: el poema
                                no és, que passa.
  

28 de gen. 2020

A l'ombra dels canaris fosforescents, amb les plomes com qui escombra


1.
Buscant el to a un poema riu al ritme dels còdols que hi llances t'hi has trobat de cara i lliscant en tres breus dos, un, déu.


2.
Els nostres miralls de l'ànima reflectint-se un en l'altre tots quatre formiguejant als ulls la nafra un descosit per on els mots espien, quan et miro, i em mires, i no t'hi veig.


3.
I la llum al final del túnel va resultar ser un tren vingut de cara i el xiulet dient-me ja vindràs ja però no encara, no, i què fas que no puges?

29 de des. 2019

Una (possible) veritat sobre Kafka


Desesperat i feliç d’anar saltant de la vida a l’escriptura, de Franz a Kafka, de Sancho Panza a Don Quixot, en qualsevol cas intercanviables, car no podia fer res més, que la llibertat fou la consciència d’aquesta necessitat feta impotència, el seu cost. El cost tot ell com un art de la doma i la doma com el moviment d’una màquina de rentar centrifugant la brutor del món, no tant per fer net, és clar, sinó per atorgar un altre caire a la netedat: el d’embrutar-se plegats. Que la llibertat té enllocs, oi. Entre la pols i els vestits de llums... En una perspectiva més àmplia, a l'arena, desesperat i feliç davant del seu públic, ara sí, riallagrimat endins la pols i els vestits de llums, esdevenia el toro i la capa vermella, la dansa del seu moviment cosit ja per una mateixa ombra.
  
Davant la incertesa que la consciència és efecte de la pròpia simulació, ombra i pols i llum fent-se cos, nom, creixement, quedant-se amb el moviment que desplega l'intent debades d'intentar-lo desxifrar. 
   

27 de des. 2019

(Nadala breu)


Tremola per la corda fluixa
les passes que l'afinen
s'acumulen com roba estesa
damunt el pentagrama
diuen no sé què de la música
de les esferes.


22 de des. 2019

Què no passa


Passa un núvol i et pren
amb la forma d'algú que estimes,
passa el seu mudar que és camí
cap a ser i no ser el mateix núvol,
ja el buit d'un vell pic desgastat,
ja una vall on s'acumula l'estropell,
tota aquesta boira que escampa
el seu gest de no deixar-se acabar
mai de dir, present del present,
calçada d'aquest doble sentit, la línia
que tu només arribes a pressentir
en el gest del núvol que et pren
i emboira, com dient: «ja passa».