9 de jul. 2018

Trànsit


Gira i gira el volant de la fortuna
però la carretera, ¿qui la posa, eh?

Ens travessa el temps
amb el fem d'allò
que d'ell en fem.

Giren més complexes avui les hores
car d'allò pútrid se'n destil·la aroma.

Ens travessa el temps 
com l'esperança cega
camí de la fi del món.

14 de juny 2018

BESTIARI D’UN AMOR (QUE) FOU (O NO)



I pengen de l’esventrament fet llei de vida
les papallones ja embalsamades
a la paret de casa
clavades com qui es clava el ganivet
per fascicles: un vudú auto-infligit
d’inèrcies i granadures,
de malentesos i impostures.

I rellepa el gat miau-miau
tot ambrosia, diu:
«la intel·ligència, sense sentiment,
esdevé simple burocràcia».
I respon el gos guau-guau
que ell jau sabia, fa:
«el sentiment, sense intel·ligència,
perd els papers».

I són els anissos de la profecia
un menjar-se l’obra mestra amb patates,
un tastar els balins de dins les perdius.
 

4 de juny 2018

Caps de broma


Del ser com a palíndrom del no-res
el No hi és rés
empeltat de cos i temps
i ritme ara i aquí 
hola.

3 de juny 2018

Variacions per a una postal de Sevilla


El riu
Que miro 
Que reflecteix el desconcert
Que deu ser perquè sóc viu i el temps
Que m’ha estat dat
El riu
Que el món hi passa com imatges a la TV
Que hi passes tu també abocat a l’espill
Tu que ara em llegeixes pel passar
Reflectint-m’hi com un germà bessó
Que no hem coincidit en el temps
El riu on jo ja submergit
En el fluir de les imatges de quan dormim
El riu
Que et diu ara i aquí
«Tot això un dia serà teu».

29 de maig 2018

Trobat de casualitat al calaix de sastre


A ESPLET

¿Fins on cal nedar
per constatar l’horitzó
com un tros de mar
vulgar i corrent?

Trist és l’eco,
més trista però la veu
sense un mur
on descarrilar en pau.

Viatjo si de cas per a saber
el lloc al que es retorna. 
  

28 de maig 2018

Canvi d'agulles


Hi ha un home a l’andana que saluda el tren que passa, finestra a finestra, sense esperar ser correspost. Hi ha un nen dins del tren que l'albira i retorna la salutació amb l'esperança vana de ser vist. Hi ha un mateix gest per on la finestra es fa espill, i l’espill finestra. Una encaixada entre dos desconeguts que es perd en forma de poema encara per fer cercant les mans que el cullin. 
    

25 de maig 2018

De la rapinya com a reubicació estant


Glopades d’odi. Glopades i glopades. Una llaga, el llegat. I la dentadura amb verdet. Una parla, d’alè fet parla: acte pur és l’amor que per amor s’embruta, a glopades i trompicons, una parla cercant la parla...: tot això un dia serà teu.