18 de febr. 2017

Per arribar


No res, el pes de ser
en el contradir-se
on fa via el meu callar
en busca del silenci just
per on aflora la paraula
que s'escriu per arribar.

TFM: Kafka


Subjecte i art, i l'esquerda que és l'obra, la falla, la falla, la falla. Que és la crosta, ja ombra, de l'obra, que és pont. Pont que permet acarar-se al riu. Sense adonar-se el lector que la crosta és ell. Així s'estalvia la picor. Una mateixa ferida, que per l'escriptor es l'esquerda, que per el lector es crosta. I és just així, per l'així, allò que atorga al lector la fascinació i l'estranyesa. Un absolut d'allò grotesc, a fi que hi pugui sagnar per fils finíssims la veritat.

De la sèrie 'reversions'



I

Com quan
s’arraïma al vi tota una tradició
del trepitjar-se,

com si vers un enllà
d’hores mortes
revolucionés el silenci
a l’ombra dels anells:

el fermentar dels mots
com qui destil·la petroli
per obtenir-ne asfalt.

Com si no.

Tu escrius per arribar.
I et calcen rapes, restes.



II

Honrar el vi: parlar-hi
De tu a tu, podent ser jo
Cadascú el seu
Propi conduir

La rapa.


17 de febr. 2017

De las sèrie 'reversions'


1
Em dónes l'aire
i jo te'l torno
pels pulmons
es fa cant.
I pel silenci
d'un seguit de distàncies
la possibilitat del cant
s'esdevé al ritme
de la respiració,
paraules nòmades.



2
I és caure el cau
al fons del pou
i de no haver-n'hi
és cau el caure,
un mode de vol.


3
Endins la gruta
excavada per segles de mar
i mar sense cessar recomençant
el indrets escarpats, ocults,
com un mauric penjant del jo
com dient: per aquí
s'arriba a casa nostra.

14 de febr. 2017

Hola


Existeixo, sembla ser, sí, va,
com a decantació del món i dels pares:
ser com a condició de possibilitat
sospitosa com un elogi
penjant del jo.
Existeixo, sí, val, prò és el de menys.
Com progressar i no esdevenir tot allò que odiaves?,
vet aquí l’eureka, ei, que  l’errar no enganya
i la mare dels ous es ser gallina
i amb pell de gallina
marcar ploma. I insistir-hi. 
    

11 de febr. 2017

Cames


Cames, dues fulles de tisora. L'horitzó de no tenir-lo.

Manual d'estil


1
De mirada espera l'anyada torta
arraïma tota una tradició
del trepitjar-se,
fermenta llàgrimes.

Et goiten
pel vi les hores mortes.



2. Esbós
Allà on la fractura: cames,
dues fulles de tisora
com branques ramen
l'horitzó de no tenir-lo, allà.

(No coneix la maduresa
mà ni boca que l'aculli.)