3 de nov. 2019

Dominical (D'aquí estant)


El poema d'un gos
furgant el seu racó,
com si ensumés promesa
del ossos del seu amo.
El poema a través
del trau damunt la pàgina
sudari de la nit,
la pàgina que passes.
El poema que arriba,
lector, com llum d'estrella
morta. L'anacronisme
que és en tres, dos, u, déu.

28 d’oct. 2019

Octubre del dinou, tres esbossots


I

Prò hi ha addendes que minven, passa,
que té llocs comuns la llibertat, sí,
prò també focs concrets que acaren
i retraten davant el fet que passa
que hi ha, també, lectures difícils
que cal fer a la llum de les ombres
del vaporós privilegi que cega
al propi contuberni d'angles cecs,
passa, que sí,
que hi ha formes de viure
a cost de rei de cara al sol
on el veure-hi clar, i català,
és vingut a espanyar-te l'ull. 



II

Posa l'agulla al fil de tanta trama
de silenci i de sordesa de mots
vinguts a colgar-nos. Posa l'agulla
al fil que enfila el descosit: enfila,
ordeix-te un vestit, retorna'ls el buit. 



III

El moviment de les esferes:
el dia que és dins de la nit,
la nit que sempre hi és,
també dins l'ull 
quan creix, amb la pupil·la,
l'estrella
del dia que hi batega dins.


31 d’ag. 2019

380 (Tonino Guerra)


Hasta que un domingo las ovejas dejaron de comer:
estaban en el prado con la cabeza gacha
y parecían dormidas. El lunes, ídem;
el martes tampoco querían beber. Al cabo de un mes,
las patas eran palillos sosteniendo el esqueleto
y los ojos resbalaban por el hueso de la nariz.
Una tras otra fueron cayendo al suelo
y la lana, al tocarla, se deshacía en polvo.

Todas las mañanas la Filomena le cuenta a su hijo tonto
la historia de las treinta ovejas que ya no tiene
y él escucha bocabierto. Tiene cuarenta años
pero no los aparenta y ni siquiera le crece el bigote.
Para salvarlo de las mujeres que le bailan desnudas por la cabeza
y le hacen pasar el día masturbándose,
le dijeron que era el Caballero del Señor.
Pero, ¿dónde está la espada?
Hay que esperar que caiga del cielo. Y él espera
mientras su madre vuelve a contarle la historia de las ovejas.

Alrededor de donde están sentados 
hay enormes piedras blancas clavadas en los sembrados
desde que una montaña explotó en Perticara y del cielo llovió de todo.
Al final, se levantan y se van hacia casa. Dicen que, a veces,
las enormes piedras blancas se arrastran sobre la hierba
y se van detrás de ellos como si fueran aquellas ovejas muertas.


(TONINO GUERRA, La miel 
-Trad. del romanyol al castellà per J.V. Piqueras-)

21 d’ag. 2019

Esbossot mil



L’atzar dels fets escàpols a nosaltres
que vindran a abolir-te amb l’avenir:
trena’ls amb el que puguis tenir a dir,
que treballi per tu l’atzar, trucant
els daus amb bones companyies: llença’ls!

19 de jul. 2019

Sense títol

 
És un gra de pus que rebenta, el dia, les hores dels dits que el premen fins la sang de posta on s'obre l'ou, la nit, la nit de lluna plena que cova llum blanca de l'alba. 
   

7 de juny 2019

De gronxar-se a la soga amb vistes al nus que fa d’illa


Veig al fons enllà al lluny una estrelleta que deu ser la llum del final del túnel i ja vindrà si vol jo aquí l’espero que vindrà segur que és un tren venint de cara a enlluernar-me amb la veritat que no veuré prò no per això n’escapo ho sé i doncs que vingui aquí l’espero que vindrà com que aquí l'espero ho sé.
  

6 de juny 2019

Les importàncies


I
I quan enllà la quietud de girar
a la velocitat exacte de la roda
va voler fixar la mirada
el món es va posar a rodar.


II 
Fill de l’ejaculació de la palla mental,
dansa i dansaire ensems
i la sensació de buit postcoit
pertot fent-li la pell.