23 de jul. 2017

Giacometti


I de no aprendre’n, que és el viure,
marxaràs i et diré Adéu!

Allò que ara sents com una amputació
serà amb el temps detalls finals, tot just bocins
que eixen disparats de la mà de l’escultor,
perfeta l’obra sempre a punt d’esqueix,
vivint al sant tornar-hi de les beceroles successives,
furga i fuga davant la vida com un Home que senyala
i alça el braç 
i no saps si torna o se'n va. 
 

18 de jul. 2017

Pau romagats


Fou vingut del futur, amb l'herbei de festa major.

I més que ma vida el fet d'estar viu.


-Amb els anys, allò que ha perdut el cos ho he guanyat en gínjol interès per la mort.

16 de jul. 2017

Ciència



¿Dónde va
lo que no sé da?
EDUARDO MILÁN
  
Passeges el rigor magnífic dels astres
que ens orbiten el cap.
Tens l’aparença justa de la pedra
per a saber que ets tota amor

que et ressona endins i enrampa,
com el somni acomplert d’una bona cançó:
s’hi deixa pressentir el magma
que romp a cadascú
per a la seva esquerda.
                                    Una veta
de tot allò que no es dóna
vingut a omplir la piscina interior
amb l'impossible com a possibilitat
i cert regust de sal.  
         

12 de jul. 2017

Hui

 
Etiquetem per oblidar-ne el nom, ves,
amb l’art modern de confondre el personal.
Idees soltes connectades amb el fum del moment, ves. 

Però a les penes punyalades, persistir
per l’escletxa que fa el punyal, i per la que és.
Feta i desfeta com una pedra. Com pols.
Com anar-hi amb l’aigua txa txa txa.
I  més que la meva vida el fet d’estar viu.
I dir-lo, amb un bon magma, el que trenca
cadascú per la seva falla, a la boca,
mastegant la mort que és aquest llegir-te.

I aleshores quan vinguis, re-en-carn-ació,
a quina butxaca entaforarem l’enlloc?

9 de jul. 2017

(Allà)


És allà, enllà on la pupil·la es mimetitza
amb la nit per veure-hi més fondo.
Un nus de llum hi nia.
Piga encesa surant a la pell d’enlloc.
Pigall d’allò que sóm i no serem.
Allà, amb la maregassa.
El cor del mar vingut a posar ritme a la fretura.
La dicció del far que diu: fugiu, fugiu d’aquí.
És el tipus d’amor que convida a quedar-s’hi.


8 de jul. 2017

Passen coses


Ara m'interessa aquest 'uniquisme' en tant que transcendeix 
als dominis de l'esperit objectivat: a l'art, les lletres, el pensament. 
JOAN FUSTER 
(Les originalitats, p. 62)


Manufacturar la unicitat de l'Home és, de fet, el procés pel qual aquesta li és manllevada (resta el dubte de si el fet de plantejar-ho en aquests termes ja obeeix a la lògica de les seves pròpies lleis. Al mateix temps es tracta d'un rastre que refuta. Estem per tant davant un llenguatge inhabitable (en un sentit nostrat de habitatge) però àvid de ser cavalcat. 


5 de jul. 2017

Carole Maso


I

¿Com no surfejar la sang quan bull
per dins pel llenguatge
dels fets consumats, onada que ja baixa
omplint-ho tot de cites
per fer parada i fonda a l'espai en blanc, 
sobreeixint,
l’amor que em pots donar
i que no puc rebre?
 


II

Imatge rere imatge 
l’imaginari ve fet de no tenir-ne, 
ho veus o què?