17 de nov. 2018

Estim(b)ar amor

 
He coronat alguns cims i, al final, puc dir que és aquell una mica desgastat, ja més arrodonit i amb tendència a les planúries el que convida a fer-hi estada. L’aire és menys pur però s’hi respira millor. 

Fins que es demostri la contrària, val a dir.  
 

16 de nov. 2018

Fer feix


Esser la fruita i voler-ne tastar el suc,
o potser cortines de fum
estampades amb mostrari d’incendis.
Esser. Com qui es rasca la picantor.
Musicar el crepitar del món
que distreu la pròpia condició de gasolina.
I mira’t, mirant-te: per cada la culpa és l’altre!
el xafastre d’un mirall que se suïcida.
Ja la pèrdua de la semàntica és gasolina
pels marges com a nou centre orbitant
a cent per hora el buit de sempre.
L’ull de l’època que s’hi esdevé
per defecte, amb noms i cognoms.
Ésser pel voler fins al pinyol
d’un deler que et vol a tu
incert, poruc i optimitzat en trossets
a la màquina d’exprimir.

15 de nov. 2018

Lo cor de catalunya, diguem-ne

¡Los puñeteros castells!
CARRIZOSA

S’alça un castell de castellers
A la falda de l'agullós massís de Montserrat

Podria dir-se: talment un monument viu
I esmerçat a imatge i semblança seva
O, potser, vingut a afegir i completar
La part que hi manca, la seva ombra
Allò que hi passa

Podria dir-se: menys mirar a l'infinit
I vine!

Que s’alça i cau
I s’alça fent pinya i amunt
Si una casa es pensa de dalt cap a baix
I s'edifica de baix cap a dalt

Si és sempre la nostra terra
Aquella per on caminem.
    

14 de nov. 2018

Vocació d'esbós


PEREJAUME

Plantar una finestra al mig del bosc
Que arreli
La fe cega en el cel
Que arreli i cavi en la mirada
La mà que es posa a escriure
Que arreli més que el diamant
La llengua del carbó. 



EPPUR SI MUOVE

Camina enrere,
diu prendre impuls.
Un dia...
                  diu:
«arribarà el dia en què
la mort tindrà la cara
de la meva esquena
                                vinguda a donar-me la raó.»

Siau


Com un car descosit l’eternitat
t’és dada pel teu no ser per a sempre.
Estira’n el fil. Fes-hi via,
com qui costura d’instant en instant.
I treure’l a passeig. I, en cas de dubte,
el malgrat tot com animal de companyia
S’habita el lloc que s’abandona. (R. Char)
A mon adéu diga-li hola. 

12 de nov. 2018

Com qui es rasca la picor


Cortines de fum, estampades
amb mostrari d'incendis.
T'hi embolcalles, escalfen, et fan
partícip de dir-hi la teva.
Diuen: vine!, i consents.
Com qui es rasca la picantor.
Musicar els espetecs del món
et distreu la condició de gasolina.