27 de maig 2017

Apolo XIII


1.

Ignició?
            La justa
per aprendre'n del silenci.

Amb la corda quan vibra,
amb la gravetat quan s'allunya.

És una tremolor vinga endins
i domar-la.

Allunar al buit,
extreure'n la música



2.

Saber-se existir,
un camí sense retorn.
La vida
que s'alça en nosaltres
per llucar millor la mort.

23 de maig 2017

Estat de coses


1.

He alliberat el mosquit que maldava
a les cortines obrint-li la finestra.
Quan un d’ells s’endinsi
a casa teva i et piqui,
recorda-ho

recorda-ho
com el meu passar de puntetes
pel món,
el que em clava al món
per la vocació de no tenir-ne,
el meu passar de puntetes
com qui tecleja

el que em clava al món
com un compàs,
el seu cercle i jo,
resseguint-lo

resseguint-lo per la tangent
que sempre hi toca:
arribo a Sants. 



2.

Entredita
la vida endins
se'n riu
fins el punt de
deixar-se escriure.
  

22 de maig 2017

Oh, Europa


Oh, Europa, sóc vaixell d'un nen trist al bassal on el mar s'enfonsa. En queda -talment un nap plantat- la popa, el timó que gira i nosaltres, al bell mig del fangar, i ballar-hi. 

(reversió del cirurgià)


Bisturí en mà, amb l’escalf únic del propi alè,
el cirurgià se’n fum xiulant
d’allò que anomenem nuesa,
la despulla
en tres dos un… -¿¡I què fas que no dorms!?

L’angoixa hi és un cel
bastit amb la seva absència:

meitat reacció meitat òrgan,
constata un món sense calefacció.

Falla sobre falla, una trinxera. 

Bessó de la despulla,
el vestit de nervis.
  

17 de maig 2017

Pregunto:


¿Des d’on cal efectuar una crítica de l’espectacle per tal de que aquesta sigui ‘eficaç’ i no acabi formant part del propi espectacle? Des del rovell de l’ou? Des dels marges? ¿I si el rovell de l’ou i els marges funcionen avui d’una manera invertida? I fins a quin punt li és permès avui a l'artista emprar les armes de l’enemic? ¿Es pot donar el cas que l’enemic ja hagi previst dita apropiació com qui afegeix uns metres a la tanca del ramat, ja ni tan sols per fer més ampli l’espai sinó per augmentar el ramat, talment un passa més en l'horitzó d’expectatives que expandeix i manté allò conquerit? I, si el mirall pot fer de mestre però també de bena als ulls, segons l'ús, ¿on cal buscar l'enemic? ¿Es pot jugar a les mitges tintes en aquest tipus de coses? ¿No és doblement pervers jugar a la cosa de "ep, posem-hi només la punteta no fos que ens defenestrin", mentre al final del joc brinden tots plegats a la sala Vip”, en tant que s'acaba legitimant allò que es critica? ¿I encara: existeix un motor del canvi o no hi ha més utopia que aquella que ocupa i desplega la història de la resistència coent-coent al llarg de les èpoques? Pregunto. I no sé si m'explico.

14 de maig 2017

Marines


I

Un brogit de mots
a mar rompent, a flor d'escull

Un de tants.
                    Un a un. Deixaten
irreparable-
ment deixaten, lletra a lletra
el buit sedimenta. La falla proveeix.
El barranc a la deriva és llei.

                                               Missatge
a la botella       el mar
que s'escola per entre
les xarxes de les mans
                                     perquè en tastem la sal.



II

El mar burxa
i el barranc pel mar s'hi torna
de tu a tu esculpeixen
la seva condició de platja.



III

Disculpar l'ham
com a forma fonda d'espill
és tècnica de pesca.


13 de maig 2017

Hui VIII

I
Una remor de mots
trenca a l'escull.

Vinguda a pescar el mar,
més aviat l'escampa.

Com escapar, però,
de la subtilesa de l'ham

que diu fer de mirall?
El mar s'escola per entre

la xarxa de les mans
perquè en tastem la sal.



II

A fora la pell de la nit en calma,
un silenci vingut a fer de tornaveu.

Em sento brut. No sé.
Si el buit ja hi era o li posem nosaltres
d'orbitar inquietament
entorn un malentès,
si no saber-ho és justament
allò que vol de nosaltres, la brutor.

A fora tot dorm
i el silenci fa com que m'escolta.

No ho sé. Em furgo
amb la malícia dels més nets

endins, em furgo com qui frega
i frega el baf del mirall
per a divisar-hi el rostre.

I no saber-ho.
(El misteri en boca de poeta
és un ham fent d'espill,
callant la sal.
Comprendre és trair
el fet que a casa no s'hi va,
que s'hi arriba.)

A fora el món continua
i el silenci, com esperant a que calli.

I sento la brutor
per la brutor que empassa
el meu no poder parar
com qui centrifuga.

En el si del no
hi fa nit mon no parar,
la nit en blanc. 



III

Tocar-hi.
Amb el cel per testimoni.
Tot-toc
amb el tocar-hi a batre:
el teu voraviu, la meva ala.



IV
UN EPITAFI

Jo em volia matar
Sempre deia demà
Prò la mort no'm deixà




V

I la veritat s'aprèn
potser en la successió
de quan tu hi vas
i ella ja en torna.