Promenade

Cinc minuts. Després metro gentada i classe, la noia guapa a les 10, Felipe Benítez Reyes o conferència sobre Salman Rushdie, després… després ja es veurà. Enrecordar-se del nom de la pintora que sortia aquest diumenge a la vanguardia i que exposa a no sé quin lloc de Barcelona, la confirmació que la inspiració neix per una estranya conjunció d’entre les cames, pintures llàgrima, palaus grecs, volar en mode xiprer. Incorporar Montaigne i Greig a la carta dels reis. Cinc minuts, perduts.

foto

´

Reversions i etc

`

I. (Metagurú)

És ferida oberta la carn més tendra…

la veritat segrega sang

i la llum
només il·lumina el desordre

A les fosques palpita el cor fosforescent.



II. (La princeseta i el fesol)

No té ous la princesseta, no
no té ous però té fesols
i romanços guardats al calaix
on tot de ropa la despulla

Es fa la distreta la princeseta
quan la inèrcia tan de seda
fa com que la viola amb el mal gust
d'haver d'anar a collir la fesolera.


---


III

El socorrista menja boques
de peix

pressenteix ungles
fremint la son del volcà

el seu desig, la seva sang

el socorrista demà tornarà
a la casa que no existeix.

La seva illa, una crosta.



IV
Darrere el vidre
el camaleó sensible
que despulla l’estiu
amb el calfred
que vesteix l’hivern...


V
Amb l’abric insuficient
despullar l’hivern:

automutilació:


VI
Casa és enlloc -i dorm-.
És a dir, com ser jo si és no fent res?
i què significa casa, cotxe, pinta,
mirall?
o més aviat no tenir-ho?
o mirar, o veure, o pondre la gallina?
o més que respostes, respondre?


VII
Fortor de peus, formats
de promeses que no arriben,
dissort calçada amb ferradura,
peus nus que ja enyoren
la capsa de sabates.

Potser, no cal anar ben calçat...

La solució: haver d’haver-n’hi?



VIII

Veritat. Màscara. Ara!!!



IX

L’acompliment, la idea, el sexe
L’acompliment, la idea
L’acompliment.

L’acompliment, la idea, el sexe
L’acompliment, la idea
L’acompliment.

L’acompliment, la idea, el sexe
L’acompliment, la idea

El sexe, el sexe, el sexe!

`

Martina Stella

Voldria canviar el fotograma aquell de l'últim petó en que ell la deixa i s’en va per tornar amb la nòvia de sempre amb la vida de sempre, voldria que tot fos tan fàcil com els seus cabells, com el seu contorn d’ulls i llavis i coll, com tot aquest aahh, tot aquest ffffhhh, tota aquesta mirada amèlie fonent-se. Voldria que amb el temps no passessis a ser tu "la nòvia de sempre", a haver de tornar al baúl atrapasomnis, a tornar a intercanviar papers, voldria que el cada dia amb tu fos desplegar tot el calendari de precioses lolites que et fan plorar sexe i alegria pels ulls, que converteixen les papallones en un temple grec on oferir-se en sacrifici dia sí i dia també, que provoquen que peter pan s’infli com el ninot de michelín i tot i tot això que només sé escriure’t amb el cos.

´

Novembre

...reventar calidoscopis/ sota la pluja txa-txa-txa

DANIEL BUSQUETS

Tren txa-txa-txa entre mimos i Les edats d’or i amb la nit als finestrals i dormitejant als incòmodes seients de la renfe, petons-taxi “hola què tal pare”” “has pensat a deixar-te barba?” i menjar sopa bullent i “hola què tal mare” i “on paren els germans” i tot bé com sempre i s’ha mort aquell i aquell altre tal i sí sí sí però nosaltres ja marxàvem eh i carretera avall amb l’Ibiza passión encara amb gasolina -menos mal- i parada-taxi i “rustuiet, què tal” abraçada i puja endavant, aparcar i mmmh que bo mmmmh el blue ribbon empebrat i “que tal” “bé bé” i osti quin sopar que ens espera quan torni després de dos anys veient món, veuràs ramon quin sopar borratxera salivant pels descosits de ciutat vella i ja veuràs ja veuràs que em diu en marc amb el llenguatge de les parpelles talment els soldats americans fets presos a l’irak, al primer irak de fa vint anys quan la cnn fou el camp de batalla de la guerra i tot això, però on anàvem, va, que després del gin fem cap a la inaugració del bar de torn ple de jovenets i jovenetes i algun passat també, els de la barra “ei com va”, i “mira’ls, són aquí” i “ei hola què tal” i jo diria que aquest va encocat però allò que no n’estàs segur i fas com qui res i bla bla i hihi haha, i al final ja prou que demà ja se sap i, demà, petons despedida fins després, i seguir la nit d’ “hola què tal” i “bé bé” i avui sí que es confirma la mirada-coca, “ei, t’en preparo una per tu?” i “no no gràcies” i cadascú a lo seu, jo a les copes lo de sempre i arriba el final, el principi del final i adéu i cotxe sense mossos a la vista així que adéu final cap a casa dormir i somiar lleganyes de saliva, sexe al cub elevat a sexe i matí de passejar amb els núvols que plouen fulles i la tardor que fabrica camins per la bici i crec-crec de la roda al passar i olor de xemeneia -millor perfum-, perfum de xemeneia i fulles a l’aire i gris tranquil diumenge amb la dona gran de torn que et saluda “bon dia” i jo que inspiro per regalar-li el meu millor somriure “bon dia”, i passar ja cap a la dutxa i imprimir i postmodernitat al sofà esperant els entremesos canalons i emperador tot amanit per aigua fresca de l’aixeta i sofà padre de família i va va pare-taxi “desperta, que sinó llavors vénen les presses” i cal tornar i “adéu pare adéu, i cuida’t” i de retorn el tren que arranca sense mimos i amb Nura a les mans i amb uns negres que van trajejats amb ulleres i boina i tot això i amb l’alienat dels auriculars de torn i amb un autèntic exèrcit de petits boy scauts dalt del tren tots txa-txa-txa.

`

Ribets, ronquera, ronsa...

`

I

Magma pedra magma

volcà dormint magma arbres

magma ciutats magma llumins

magma carn magma coagulant magma

magma pare nostre magma mà magma

aigua magma nàufrag magma mar magma

alguna cosa que encara crema magma entre
les cames magma cames magma llit magma

descans magma fred magma incertesa magma

de reüll magma sota sospita magma poma magma

somnis magma perfum magma camí magma dones

magma dies magma udol magma lluna magma en un

cove magma postres magma ronc magma vers magma…

La teva illa, una crosta.



II.

(Perspectiva)

Si fos possible

el fons

`

deixar de caure

al fons

`
del pou sense fons

`

si fos possible
`

el fons

en caiguda lliure

`

si no fos que

el fons

`

(avall)

`

(en el fons)

`

és la manera humana de volar…



III

Saliva, menja gana, mastega
promeses com xiclets

corrent damunt la càries del vampir

vesteix i desvesteix el fred, passeja
maniquís als blaus grumolls del sangtraït…


I així es va omplint de tot allò que ignora.



IV

Tallar la carn i veure,
com si aquesta fos
la veritat de l’òs.

Tanmateix, la sang…



V
(Càndid)

En via morta,
envia’m l’horta.

`

Apartment Therapy

Picar i picar i vinga picar i res res i vinga res, res més que el ressó de picar i picar, ni escletxa ni empaperar parets ni res de res i vinga picar i picar, i baixada, i aferrar-se a algun link gronxador salvavides, horitzons crispetes al millor preu, picar una mica d’aquí i una mica d’allà, i anar fent com el fuster que espera que passi la crisi per poder recol·locar l’estoc de finestrals acumulats.

`

imatge

Del calaix dels mal endreços II

´

I
El moviment es demostra caminant, sí
però que el vent es corrobori
en la batent de les fulles
no explica, tanmateix, la tremolor
freda i despullada del brancam
sostenint la darrera fulla.



II (Blow up)

Capta(r) l’essència
amb l’objectiu
com a marc del desig
que, píxel a píxel,
augmenta l’essència
del mirall com a punt
de partida.



III (Perspectiva animal)

No acabo de comprendre la diferència
dels humans evolucionant del mono.

Corro a caçar ratolins perquè sí

Crec que no necessiteu cap ajuda
suprema i malvada de cap diable.

Miolo indòmit als quatre vents.

Discutir amb tú seria malgastar la tarda.

´

IV (Els anissos)

Ell, el poeta, el gall espolsant-se l’alba.
Ella l’estima malgrat ser gallina.

Ell, el poeta, la teòrica d’una nova retòrica
amb la mateixa dèria de sempre.
Ella improvisa el jaç a mesura que.

Ell, el poeta, el recel de la primera pedra.
Ella, acala la platja, -l’horitzó li centra
la mirada a la lluna de valència-.

Ell, el poeta, l’abraça amb un sí que vol dir no.
Ella l’acabarà deixant.

´