19 set. 2016

Remescla


D’ençà que sortí a buscar tabac,
la virtut d’un Home
al que li cap tot el fracàs a la maleta
i al bell mig de la nit,
de malentès en malentès,
es construeix un enteniment.

I a mesura que suma la nit en desenganys
Augmenta la seva fe en l’impossible.

Pipa amb (més) gust el cigarret,

grat de ser far d’alguna cosa.

18 set. 2016

Setembre del 16 (V)


L’eufòria és fàcil, l’alegria no.
De la mateixa manera l’amor
excava un temple al melic
però en canvi estimar, 
estimar implica 
hàbits i dir-hi missa.


AMB PÈLS A LA LLENGUA
O SENSE,
BESA'M

***


Rient rient a la llum
del contorn de l’ombra,
uns llavis donen/ ofereixen
la teva posició entre les coses. 

***


MOSTRA DE POEMA PASSAT A MILLOR VIDA:

El món, què dir-ne?
El meu tema sóc jo.
Jo, la màquina d’escriure.
(I faig com que plego).
   

17 set. 2016

Setembre del 16 (IV)

  
Ens barallem per les engrunes
amb el ganivet de partir el pa

-nus
de nos-altres,
ran del desastre-

amb engrunes i saliva amassem un mur,
babel en horitzontal, camins
de serp, àurics, esmoladors

i es suceeixen les generacions
a les beceroles
com una banda de Moebius

(on un dit que l’anelli, un mástil,
enllà l'esperança en mode espera?)

la seva bandera: el vent
i olor de pa acabat de fer.

15 set. 2016

Setembre del 16 (III)


Esbossos per a un llibre futur,
valent, que digui:
El terratrèmol no tingué lloc
però el segueixo contenint
i de tan arbrar-se les esquerdes
són ombra ja,
ombra que acull
petites rèpliques que són vent
i el fruit, una pilota.

11 set. 2016

Setembre del 16 (II)

  
Per entre l’anar en boles i el vestit de l’emperador
hi tremola el pistó de vida,
i una pau d'angoixa és gasolina i autopista
del que no té un lloc on caure clar
i en el rum-rum del motor,
peu avall,
cerca alguna música encara,
i l’estripa per fer-s’hi sonar
molt negre, fum,
grinyol

i és prec àrid 
–el d'un Jo precari, batec del cor
ple,
el seu posar primera, 
i gas!

10 set. 2016

Setembre del 16


A)

No explotar
seria un bon començament,
si n'hi hagués prou
amb el vertigen
de no saber on caure.
El tedi és el meu esport.
La bena dels ulls; el full en blanc.
Tanco la boca i m'hi floreix una orella.
M'invento per saber qui sóc.
La llebre fa: miaaau!
El poema: bum!!
   


B)

No explotar
seria un bon començament
si no fos que, amb allò que roman,
les beceroles, en successió,
i viure et vol
i el fat se'n fot
i no saps qui és qui quan se't diu:
"Escull. Si falles, riu.
Si rius, la falla t'acull."
I no saber-ho; el tedi; el meu esport.
La bena dels ulls; un full en blanc.
M'invento per saber qui sóc.
Tanco la boca i m'hi floreix una orella.
La llebre fa: miaaau!
El poema: bum!!
   

24 ag. 2016

Veu pròpia

I
ESCRIVIURE?

Es-
cric-cric,
grilla el grill.
La resta és, en summa,
literatura i la cara més dura.

II 
De la llum i el vi,
amb nocturnitat i etcètera,
la pedra més dura
a trenc d’alba
del cap.


III 
Amb tot el pèl pres
de la punta de la llengua,
besa’m.