24 ag. 2016

Veu pròpia

I
ESCRIVIURE?

Es-
cric-cric,
grilla el grill.
La resta és, en summa,
literatura i la cara més dura.


II 
De la llum i el vi,
amb nocturnitat i etcètera,
la pedra més dura
a trenc d’alba
del cap.


III 
Amb tot el pèl pres
de la punta de la llengua,
besa’m.


23 ag. 2016

Sui generis


I quan va tenir els collons per suïcidar-se el fet en si li va fer entrar ganes de viure.  Llàstima que fos massa tard, es deia. La corda, el devessall de saliva convertida la boca torta en un estany, el principi d'erecció. Tanmateix, l'adonar-se  massa tard de l'assumpte esdevenia un motiu pel qual, era el ritornello de sa vida, el propi suïcidi tornava a prendre sentit i pertinença. L'oscil·lació de la corda, el mareig, les venes fremint a la cara color de fruita, amb la suor freda i calenta mesclant-se amb els pensaments tots avall vers l'embut del coll. Un cruixir. La branca que sembla que vulgui cedir. L'escriure. Com dient, envalentonadament el seu viure l'escriure per  no haver de viure i etcètera: vull dir, sí, el seu suïcidi. I com?

***

Bala perduda i tanmateix disparada i arnada per alguna banda. Continuarà.

***

Passejo. L'aire no em venta. Ja tampoc li dic res. Però igualment la fem petar.

***

Diguem-ne:
La poesia, per parlar del món. La prosa, per parla amb el món.
Segons el dia, a l'inrevés.

***

"El crim és la ingenuitat" (D.F.Wallace)


8 ag. 2016

378


"Les onades anaven i venien, damunt la sorra, anaven i venien, damunt la sorra, anaven i venien... ¡pam! bromera i reculem, i altra vegada endavant, i... ¡pam! bromera i reculem... ara marxem, ara venim, llepada a la sorra i altra vegada amb la nostra aigua, sempre amb la nostra aigua, sempre les onades amb la seva aigua, que les deixa i no les dóna, sempre fent veure venim, a l'estiu i a l'hivern, i aquí teniu dues petxines, i a veure si ens atrapeu..."

(Pg. 74-75)



"A la una van engegar els focs. Comparats amb els que havien fet els senyorets i que a mi m'havien semblat tan rics... Com si tot vingués d'un món que no fos la terra i piula va i piula ve i ruixada de branques amunt i estrelles de coloraina i tronada i pluja d'or... ¡Ziu! ¡Ziu! ¡Ziu!, tot petava. La nit negra que negra i els coets fent-la lluent i flors esmicolades i mines de diamants voltant pels aires. Mines de Potosí. I l'herba s'ho bevia tot. Ho recollia tot."

(Pg. 116)


(MERCÈ RODORERA, Jardi vora el mar)


7 ag. 2016

De la sèrie 'etimologies nostrades':


Compartir, de posar en comú el sí

que para la taula amb el no
que és el ganivet de partir
el pa.

I ca!


I aleshores és quan guau-guau que veig clar el problema del tothom guau-guau i és jo jau sabia. És ben bé el vestit de l’emperador amb el que es cus la bena dels ulls. Allò que notem són les costures del fil i l’agulla. Val a dir que la petja es fa notar i de vegades pel ventent fins la podem veure, entre tots gra a gra d'arena anar fent la gran antena, el ventet sintonitzant, com dient: a l’Home, més que pel Ser, per entre els Homes. I menys bufar i vine!!
    

Deu manaments


Deu manaments sense deu ni ampara.
Relacionar; posar l’arrel en acció,
Plantar-hi el No-re   Passant-hi
Que traspassi   Hi ressoni el No.
Ser el que ens manca
De la llum l’ombra que s’hi fa
Crepitar suspès de la vida
S’envola encès per l’aire. I com.
Mira-ho, i si ho mires, respira.
I, si respires, apaga el foc.

Que sí


Bullint greument a caure
Amb la santa paciència, esperant-te
El viure et vol.
Diu: escull.
Si falles, riu.
Si rius, la falla t’acull.