II
¿Veus? el discurs és una boca i jo
tinc un escuradents i anar gepic
descansar els ulls trillant lo invisible
i anar al gra de la palla del discurs
és la vida a la mà és un arbre amb cames
de fuster i el discurs un moble ¿veus?
és un calaix que no tanca la llengua
és una fulla que tremola i cau
feta paraula damunt el llenguatge
potser és el ball la paraula pot ser
sí és que és la gravetat el pes de què
es disposa per riure que aterrar
deu ser estar mort fa de mal dir la vida
és una frase que no s'acaba de dir
mai del tot tot això ho escriu el vent
a la fulla o potser la fulla al vent
al final i doncs de bon principi
el que es mou és la selva del meu cap
tot d’ecos que somiegen el meu ser
no-res que grana i
creix i riu. No res:
¿Em despentina el llenguatge l'oremus?
Tots hi serem al port calbs de metàfores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada