PASSA, PASSAR
Si ser viu... és una cosa!
com l'amor de quan s'hi posa,
si una olor et salva la tarda
feta esprit que en tu s'encalça:
és el viure ja un no dir
que va i calla de tu a mi,
com si el buit entre les coses
fos un tel de fongs amics
que ens connecta enllà les noses,
com la sang quan torna al pit
i al cor porta una unça d'aire,
una mica, tampoc gaire.
Tu em diràs “El cor? La rosa.”
Jo “Poeta, em fas patir”.
Tu que els pètals son les ales
que el no-res batent desbrossen.
Jo “No em siguis colibrí”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada