(conmemoració amb motiu de la por)
...I cau -de por- la por de caure
aigua avall per les parets
del pou sense cap ni fons,
cara avall els ulls de cara al vent
d’un vol de llamps i trons
que s’allarga i s’allarga
i que voldria arribar,
almenys,
a estavellar-se.
(La pell dels altres?)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada