El temps que passa
i alguna cosa més
remetent a
Les il·lusions penjant de l’arbre de nadal,
la descomposició de l’arbre a la banyera,
El foc d’antany, el caliu que no vindrà
cremant a la foguera personal i intransferible
de tots i cadascú de nosaltres.
Lentament
la brassa crema el carbó
de diamants massa afilats.
Al capdavall, som verges.
(Nota: L'últim "vers" és una apropiacíó de l'Òscar Rocabert)
1 comentari:
no, no som tu i jo...no pateixis :)
és per no saber trobar el moment de dir bye bye als de casa...ays! petonets!!!
Publica un comentari a l'entrada