La veritat, de veres, caliu en rotllana
on la manta dels imbècils hi recorda,
i s’hi acosta, bufant, fent vent, molt vent,
cremant-s’hi, i ja no l’ull de l’huracà sinó la vida
que no s’entén, que no s’ha d’entendre, que no,
que entendre és desapareixer.
(Rimbaud deia...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada