Poema líric

Cant I

ús i abús
de les estances
de la llar
i la navegació cibernauta
que engendra l'espai
al traç d'un mapa pirata
digerit a ràfegues de
trets disparats endins
pagats al comptat
que mouen i disposen
que formen la forma
del titellaire que traça
el filer del Jo del titella
que flanquejo i travesso
en el baf de la inexactitud

relloges i pèndols
i canals de TV
que construeixen el temps
que dibuixo,
reseguit en el foll desig
de la meva impassibilitat
prò no és que passi res,
d'aquí en surten poemes i meuques,
una vida i cent més,
protuberàncies i exercicis literaris dinàmics
per la pràctica punyent
de la vida (bis), que s'en fot i refot
i que retorna el cop
amb obvietat esbromadora
que no és poc
que cega i encobreix,
al ritme d'un mot i un esclat sonor
que lliguen caps i plagis premeditats
en la remor del crit alat i anhelat, la nit;
somnis oblidats esdevenen realitats quotidianes
esculpides en la necessitat del sentiment
per habitacles de cadenes estructurals
i la masturbació de rosats rosers clarividents...


Cant II

i és que la imatge mental
mostra quin és el teu mal
animal que fa mal i malmet,
que no es veu no es toca,
i heus aquí el teu mal, malalt
farol i condol
de mitges tintes i possibilitats esbaïdes
de no tenir els ous
per clavar-te els teus estigmes
i parir les suors d'alegries insolents
d'amagar morts i vides nascudes
en el teu dol i el teu rapsode
passat de mode i de
voltes
que produeixen orgasmes sintètics
i experiències lisèrgiques d'allò sensual
i que ve a ser un zapping circense,
com comprar un estatus o una videoconsola
com fer-se una lobotomia de punk-rock
o com escriure un poema


(de Diadebades)