(A partir de la pel·lícula Sílvia)
Escric prenyat de mi, de l’aire
o de ves a saber què, i copio:
tu tens motiu per fer poemes
però jo no tinc que escriure
i faig uns pastissos deliciosos.
i ara veient els teus pastissos
penso que
o saps de què va la poesia
o és que tens molta mala llet,
però sense que et digui res
et treus el davantal i se’m mostres nua
per deixar-te llepar i i endinsar-me dins teu
fins a perdre-hi els pensaments
i jo després penso en la Silvia Plath
i en que darrere les paraules
hi ha els que estimen en braille,
els que encenen una bombeta
davant la llum del sol,
i els que es ponen sols
buscant la nit del Nord de més al Nord.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada