24 de nov. 2008

Fragments del Viatge al fons de la nit, del Céline


Confrontació I, Robert Llimós


Decididament tenia l’ànima descordada com una bragueta.
***

Cal ressignar-te a conèixe’t una mica millor, des que et falta el coratge per acabar amb els somiquejos d’una vegada per totes
***

Ja no saps a qui despertar en envellir, si els vius o els morts
***

Filosofar no és sinó una altra manera de tenir por
***

I, fet i fet, et cal encara més covardia que coratge per tornar a començar. Ës això l’exili
***

Tot en aquests moments corre a afegir-se a la teva immunda angoixa per forçar-te, dèbil, a discernir les coses, la gent i l’esdevenidor tal com són, és a dir, esquelets, res de res, que tot i així caldrà amar, estimar, defensar, animar com si existissin.
***

Mai no hi posa pòlvora… L’esperit li basta… En el fons no és més que un artista… Mai no acabarà de fer la revolució. Però jo el conservo. És un criat excel·lent. I ben mirat, potser és més honest que els altres que no fan la revolució…
***

La veritat d’aquest món és la mort. Calia triar, morir o mentir. Mai no he pogut matar-me, jo.
El millor, doncs, era sortir al carrer, aquest petit suïcidi.
***

No, no estava content. Tenia altres coses a fer que estar content.
***

Com si haguessis de perdre les ganes de viure només de sentir-la, de tan cert com era que res no porta enllloc, la joventut i tota la pesca, i llavors t’interessaves per les paraules i això un cop ja havia passat la cançó i havia marxat lluny la melodía...
***

… La resta no és res de res, és la por que no t’atreveixes a confessar-te, és l’art.
***

1 comentari:

Ignasi ha dit...

un llibre amb petits tressors, t'escric en calma, no ser que fer.

i