Alluminosis

Que sí, que si això i allò i lo altre i més enllà, i no és ciencia ficció, no, que si el fred i que si les bufandes apreten massa, i perfilar els turons de la pell de gallina i no saber cap a on tirar, que tot és punt d’inflexió, que sí, que tot el que puja baixa i cal tornar a la taquilla a comprar més tiquets i a seguir fent loopings, que tot ve del color dels ulls, al capdavall. Hi ha la por, la por a seques, és veritat, sí, collons la por, redéu la por, però també és un mur, la por, un mur que ja va bé, un mur on confondren’s l’enemic, un mur a on depositar-hi el desig, vomitar-hi el desig, estampar-hi el desig a lo pollock i dir allò de que si ell si perquè jo no, eh, eh, eh, que sí, vale, que a l’hivern fa fred i es fa fosc abans però és el què toca, i també hi ha la neu i les estufes i llars de foc i respirar més les coses que sembla que et travessin agradablement, que si coi, que la tradició també està bé, que el Nadal és el Nadal ja ho sabem tots però i què? que cal disfrutar dels petits oasis, malgrat tot, nedar una mica, assecar-se al sol i tornar-hi entre canyes i caipirinhes o el que sigui, i no ho sé, deu ser que som robot(a)s estètics, que palpitem amb la cremor a l’estòmac, que ens agrada molt queixar-nos. Bon Nadal a tothom.