Billar

Comença la partida. La llum al final del túnel és com una bola blanca que surt disparada al tapís i va del groc al vermell, entre parets i pols blava i moltes altres coses, tapant forats i evitant la molt negra, la molt negra que es deixa sentir entre l’angoixa de les boles que van caient i les que palpen la tremolor del set de torn. De vegades s’està de sort i s’acaba en penúltima posició. D’altres vegades, la mort s’equivoca i acaba tothom en un forat al que el segueix un túnel. Hi ha qui diu que sóm energia. D’altres, pura distracció.