´
Ja fa uns anys que busco algun text, algo, d'un tal Yannopoulos, poeta grec del que en parla Henry Miller al seu Colós de Marussi. Evidentment no n'he sabut trobar res ni a les llibreries ni a internet. Aprofito el dia de reis, doncs, per demanar que si algú en sap algun borrall, o on té alguna informació al respecte la dipositi en aquest post... Ho agrairia enormement.
R
R
4 comentaris:
Abans de donar falses esperances, em sap greu dir-te que no conec el bon Yannopoulos. De tota manera, trobo que si vols acostar-te a la literatura grega moderna tens a l'abast un llibre magnífic en català (potser ja el coneixes i tot). Em refereixo a l'antologia "Set poetes neogrecs", a cura de Carles Miralles. Si per alguna casualitat no en sabies res i pots aconseguir-la, veuràs que val la pena. Salut!
T'agraeixo l'aportació Adrià.
Segueix vigent, però, la petició d'en Yannopulos.
Com serà que álgú no m'en sàpiga dir res?
Salut!
Bones notícies. Finalment, amb els meus encara escassos coneixements de grec modern, he pogut arribar a saber qui és aquest home. Es tracta de Periklis Giannopoulos (en grec, Περικλής Γιαννόπουλος: suposo que no en devies trobar informació per la varietat de maneres com es pot transcriure el seu nom), nascut a la ciutat grega de Patras l'any 1869 i mort a Atenes el 1910. Concretament la informació en grec diu que "αυτοκτόνησε στη θάλασσα του Σκαραμαγκά", que deu voler dir que es va auto-matar (suïcidar, en resum) a les aigües del port esmentat a dalt. La Viquipèdia en francès dóna més aviat informació del perfil ideològic de Giannopoulos, que va escriure alguns llibres sobre la pintura grega del moment. Sembla que en critica d’una banda l’academicisme grec de l’època i de l’altra les temptatives d’impressionisme, inadaptades a la realitat de la llum grega. Reivindica, diu encara la informació en francès, una pintura nacional, no pas fonamentada en l’ètnia o en la història del país, sinó en la seva terra. (Faig un parèntesi per parlar-te d’un poeta italià, Ugo Foscolo, que va néixer a l’illa grega de Zacint i li va dedicar un del seus sonets, el novè: allò és la llum de Grècia de què parla Giannopoulos, em sembla, en estat pur). A través de la pintura, doncs, aquest (no ho oblidem!) poeta articula un atac contra la Grècia del seu temps, massa sotmesa a la grisor germànica en l’art i adormida en la mediocritat, pusil•lànime, pel que fa al pensament. Per tot això, aquesta doble faceta política i literària, em recorda una mica al nostrat Joan Maragall: per dir una coincidència curiosa entre ells, tots dos reben una important influència de Nietzsche. El text francès, però, no en parla gens com a poeta, de Giannopoulos (dubto que el Giannopoulos de què tu parles sigui un tal Alcibíades Giannopoulos, poeta més modern i de qui no he trobat res de res), i de la seva vida només diu que, efectivament, es va suïcidar, i concreta que ho va fer llençant-se a la badia d'Eleusis muntat en un cavall blanc (què maco!). Els dos textos sobre la pintura grega s’anomenen La línia grega i El color grec, però s’acostumen a editar junts sota el primer títol. Si vols, n’hi ha una traducció en francès (La Ligne grecque, texte traduit, présenté et annoté par Marc Terrades, Études grecques, L'Harmattan, 2006.) Pel que fa a la ideologia, era molt proper a Sikelianós i Palamàs, poetes també amics seus i inclosos en l’antologia que et deia en el comentari anterior. No he sabut entendre moltes coses més de la seva vida, el meu grec és molt elemental. Va viure primer a París i després a Londres. Va traduir autors com Ντίκενς, Πόε, Ουάιλντ o Μποντλέρ (Dickens, Poe, Wild o Baudelaire... El grec, fixa-t’hi, és catxondíssim en les transcripcions dels noms estrangers!). En general, doncs, compleix bastants requisits per ser candidat a poeta “romàntic” i bohemi, amb el suïcidi i els amics que tenia (com ara Sikelianós). De poema, però, que és el més important, no n’he sabut trobar cap, ni tan sols un fragment. Espero haver-te donat prous pistes perquè en trobis algun i veure’l properament al bloc, tot i que la meva informació prové exclusivament d’internet i no me n’acabo de fiar... Ah, em pots dir Baltasar, si vols! Espero haver-te servit d’alguna cosa. Salut!
Primerament, moltes gràcies, Baltasar. La informació que em passes és collonuda.
Recordo que al Colós de Marussi es parlava d'ell com un boig genial que descrivia, les pedres i la llum de Grècia com ningú, un poeta genial, obsolutament fora de tota mesura, i que, com tu dius, es va suicidar, si mal no recordo. Lo de la pintura m'ha descol·locat una mica, però a saber. Seguiré indagant les teves notes a veure fins a on em porten...
Ah, per qualsevol cosa et passo el meu email: ramonboixeda@gmail.com
Espero que et deixis seguint caure pel bloc.
1abraçada
r
Publica un comentari a l'entrada