благо

En Dovlàtov va estar molt bé i el vodka també. Embriagats de tanta repetició barrejada amb cervesa, parlar pels descosits, acompassar la cançó russa gitana tot picant a la taula, una taula de les del fons, certament entregats. El gorro-xapka també va ajudar a que durant una breu estona em sentís rus, rus de taverna, de taverna així com jo tinc idealitzades les tavernes ruses, una mica a lo Miguel Strogoff i companyia, la meva geografia russa és més aviat limitada. Però no compro el llibre, avui ja he fet el cupo a la central, potser un altre dia. També més coses, coses com ara apuntar dades en un tovalló, o veure que el feisbuc pot servir per més coses que els coi de sopars de vuitè. Coses interessants. Ganes de cantar i enfilar-se per les parets. Ganes d’arribar a casa i prosseguir amb “L’home que es va enamorar de la lluna”, ganes de Afuera-en-el-cobertizo i "pols d’estels" i tot aquest sexe tan i tan lliure. Però no, clar que no, amb prou feines em faig sopar amb lo primer que arreplego. Després, vas d’aigua, cigarret i quedar-se adormit a mitja sèrie.

Avui, un avui sostingut per una lleu ressaca a mode de transilium que quan no mareja està la mar de bé.