Mueve-Mueve

Diu moltes coses. Que avui fa sol i que falta menys per parís, malgrat que el cos demani una vacances més gregues, més nauplio i aiguablava i cap de creus, més tovallola i pinassa i nit d’estiu. Teruteru. Diu que la perfecció penja del bisturí d’un quiròfan de cirurgia estètica. Diu que en el fons de tot només hi ha un no res d’avorriment. Que l’esgarrifança es un no riure’s de tot. Que la sang també és Mueve-Mueve. Que tot és Mueve-Mueve. Diu que per evitar la tremolor cal ser un terratrèmol i no envasar-se al buit d’un sismògraf. Diu que la queixa és legítima quan no ve de la mandra. I que la major part de vegades la por és mandra, el contorn deixat al sofà, el bon bastó fet crossa, la intèrcia del tren que xiscla, el fesol clavat a l’ull. Diu que no si val allò de que “s’em dóna bé patir”. O allò altre de voler tenir raó, fins i tot en que no la tens. Diu que pel què respecte a la vida no es poden fer trampes. Diu que prémer l’exit a l’exit és literatura. Que la nit és jove i l'alba és jove i el dinar és jove i les ganes són joves, que et deixis d'endolls i electrodomèstics. Teruteru. Diu que tu mateix, molta merda i teruteru, que bon vent i barca nova hauria de ser el teu epígraf. Diu no incumbir als Homes en quan a marca terreste registrada. Jugar a ser grans, no hi ha res més, diu. Teruteru. Que la inutilitat ja hauria de ser suficient perquè el Mueve-Mueve campa pertot arreu de manera desinteresada. Diu.