Scuola di Posillipo

Les tretze divuit, correu nou i ulls com taronges: Correu personal del Jose Gonzalez! Llavors, l’obvietat, que ha resultat ser el president de no sé quina comunitat de veïns. Es lo que té un nom tan comú a casa nostra. No passa res, em dic, ja et veuré el dia 1o al Palau de la Música, Jose, ja parlarem, em dic, ja saps, tu a l’escenari i jo estarrassat a la butaca, com ha de ser. Les setze quinze, correu nou: l'Imma renuncia al "Tast de vins" per no sé quin marrón. Un marrón marrón es veu. I jo que li dic que vagi a la cuina a buscar lleixiu blanquejador, enter, que val, que no fa gràcia, enter,o que una mica sí, va, enter i enviar. Setze i vint. Insisteix amb el marrón marrón. Cal passar a l’artilleria pesada: provar-ho amb típex o comprar un ryan air a corre cuita i fer un estocolm-girona i portar una mica de neu pura, o vessar el saler, a poder ser de sosa càustica per assegurar el tret, o sumar marrons fins arribar al negre i esperar a la nit i confondre-s’hi o fer-se un puf d’aquests que fan els fumetes o… Setze vint-i-tres. En Jose em respon. Tot en ordre. Tots els documents signats. El constructor s’haurà de fotre si no li surten els números perquè uns veins no s’entenen. Estic per reenviar el marrón, però passo del tema. Ja s’ho faran. Jo ja estic butaca enllà esperant a que s’obrin els llums per fondre’m amb l’In our nature.