28 de març 2009

Síndrome Casassas


i quan vaig procurar tirar-me al buit
el buit es va apartar
i em vaig clavar la patacada
E.C.F



1

Sempre igual. Quan les estrelles són massa competència
i una nova perversió s’abaixa la bragueta.
De fet, m'és igual la mica de Llum
lliure d’impostos i dels mosquits
de la nit de la calor insomne.

Total, només busco un fanal
on marcar territori.



2. PARLEM?

I ara què?
que et faig cas i m’acosto
i prenc cadira i ni parles
només fuges calles silencis
entre simulacres amorosos
entre postals d’allà d’on mai seràs.

Jo passo.
Tu agafa un mirall i ho entendràs.



3

Tu i jo
de veritat i mentida
realitat i ficció.

Traginant cossos
versemblants.

El nom
de les paraules.



4

Una vegada la iaia em va dir que
quan vas net cal regar els porus
del cos amb esperit de vi.

D’aleshores ençà quan plou
em mullo per dins

amb cremor,
amb soroll de crispetes.



5

Avui fan funció, funció de circ mai vista
es veu que avui serà una funció de debò
amb gent del carrer
i
malgrat tot
seran dones barbudes i nans,
arcs de foc i tigres i elefants,
malabaristes i equilibristes
i funambulismes i
com que la realitat supera la ficció
tot anirà la mar de bé.

Així, tu ves tirant
que jo aniré a que em tornin els diners.



6. FARMACIOLA

Aquest poema és d’una poma
que es va podrir de no menjar-se.

Llegeixi detingudament i veurà
que no hi han instruccions d’ús.

En cas de dubte incendiï fonaments
i edifiqui amb cendra.




7. BONDAGE

A dir veritat no voler mai res
fora del desig impol·lut.
Però el Deute
s’eixuga amb bondage.
I a força de costum
com fou, o si fou o no fou, el Deute
acaba formant part dels interessos
que religiosament pagues

a mesura que cobres.