El problema de freqüentar i familiaritzar-te amb Blocs de gent que no coneixes és que, com en tot, hom hi veu el què busca i probablement allà on hi veiem bugies només hi hagi tubs d’escapament, per dir-ho en plan metàfora barata. Això no té perquè ser un problema, és veritat, fins i tot és possible que aquesta sigui una de les finalitats dels blocs i de tantes i tantes altres coses. Teràpia o no teràpia, material d'evasió o no, escriure a ràfegues i entrar-ho abans que puguis arrepentir-te'n, o posar fotos pel simple fet que t'agraden..., llegir, surfejar blocs... Dipositar comentaris, quasi sempre intentant un deix d’enginy i ironia moderada o amabilitat o depèn del dia, un què que et diverteix i del que n'esperes un somriure còmplice. Penses que potser una trobada en viu seria prou interessant, canyes, bona ambientació, converses que es desengrasen i van agafant carrerilla i vinga trampolins i nits d'estiu, o potser seria allò altre, allò tan incòmode de trobar-te un amic ja caducat de la infància i haver de parar galtes i orelles i etcètera. No sé, tan li fa. Potser no escau divagar sobre això. Sospito que escrivim per no coneixen’s, pintant màscares amb un punxó-o-no-punxó.
1 comentari:
Sovint un cafè resulta un punt que s'expandeix en llargues converses que acaben tapant l'espai i el moment concret, però sovint un cafè resulta tan sols ser un cafè acompanyat pels silencis entre sorolls rítmics que l'aïllen i l'atorguen una inmensitat incomoda pels interlocutors que es veuen reduits a parts subordinades d'aquest temps dens i irreal que acompanya certs cafès...
o potser no.
Publica un comentari a l'entrada