Connor

Darrere el vidre, per variar, hi plou la primavera. M'agrada aquest ara si- ara no de sol, pluja i arcs de sant martí. El cap de setmana es presenta en plan concerts, sopar de vuitè que si-no-si-no-si-no i algunes trobades que ja tocaven. M'he enganxat a les "Cròniques de Sarah Connor", en especial a la Sarah, als ulls de la Sarah, als pòmuls de la Sarah, als llavis de la Sarah . Furgo internet, la tipologia de pisos que trobo no contemplen la opció dues habitacions per dues persones “juntas pero no revueltas”. Noticies fresques a l’oficina, del tipus el diari d’avui que ve a dir el mateix que ahir, una mica sobre allò de que cal ser ric per vèncer els rics. El abogats em fan casi tanta ràbia com els malparits amputats mentals que els fan servir per extendre els seus tentacles de podridura autcomplaent i histèrica. Sóc hooligan de l’avorriment, sóc hooligan de mi mateix. No em pregunteu perquè. A vegades escric coses que no acabo d'entendre i em crec que es corresponen amb les coses de la vida que tampoc no acabo d'entendre. Si pogués reinventar els rellotges canviaria els números per figures fetes de plastilina. La invasió real es aquest fer tard a tot.