Flux

/que la inspiració t’agafi feinejant, es a dir, confesat. Que el pol·len d’idees es presenti de primavera i no com a taques damunt la neu, no com a pluja de raons que són maons de mal fangar. Pluja de mel, imitació de la mel, que cau amunt creixent fiblons, una mica de nom de déu en va, va,va! Que l’atreviment sigui idea feta carn, vinagre per l’amanida, caramel pel flam amb nata. Ocupar convents, bodegues i galliners, que el cau acabi sent l’intempèrie de l’alenada que oblida als quatre vents. Tal qual. Que polir mentides no sigui un girar full a la vida, a la vida, a la vida.../