´
Demà passat Sant Jordi. Palpo primaveres a flor de trampolí. Però quin amor triar? L’exuberant dolçor del raïm de temporada o la càlida placidesa d’un bon vi? Potser és la por que fa estimar o potser fa triar o potser la por és estimar o no o ves a saber. Però sempre hi ha allò de no voler-se sentir sol i indefens. En la distància, els ulls són com telescopis que incrementen el gra de sorra fins a nivells tectònics. Confondre magma i abraçades és com posar roses damunt el taüt i escriure epitafis que són símbols, taques, esquerdes en la pedra, no res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada