París

Agafar l’avió a trenc d’alba, en dejú, i esmorzar un gintònic. I arribar i patejades flamé flamé per tot parís. Fer el merda a les rodalies de Notre Dame i la Torre Eiffel i una presa de mides així en general. De bon matí, els cafès ole i els crossants de rigor. El parc temàtic de Montmatre i la rue Lepic. Dinar un entrepà, cerveseta i tarta cruixent de maduixes amb crema. Vagar per Sant-Michel, l’estillada per un cafè a Saint-Germain. Concert en un bar-sala de concerts-menjador, etc. Dormir com troncs i més cafès ole i crossants i La Defènse, acompanyada d’un lleu mareig per tot allò que em resulta excessivament impersonal. Direcció Montparnasse baixar a la parada de Ménilmontant i fotrens un tiberi com deu mana a base de cus cus amb verdures i brotxetes a preu de saldo per tot seguit enfilar amunt fins un bar on trobem el Remi i la Josefa, un bar on hi ha una mini banda amb contrabaix, guitarra i acordeó. El de l’acordeó va pintat de la cara i canta entregadíssim i la gent vinga a fer palmes i tot plegat acaba per agafar una atmosfera de guateque gitano molt eclèctica però benavinguda. L’acordeonista ens regala una de les "gymnopedies" d'en Satie. A fora uns espanyols pseudoactors tots molt guais i cosmopolites comencen una sessió de guitarra amb èxits d’ara i sempre i també algun d’en Peret. Un treu una guitarra elèctrica, marxem. Al fons, entre tot de nens que corren per la placeta, n’hi ha un d’hiperactiu jugant a starwars amb un pal i un gos. Més crossants i cafès ole i els pins respectius direcció Alesia. A Montsouris jaiem una estona i m’en recordo d’en Bartomeu Fiol. Una mica més amunt en Remi la Josefa i un tal "Napo" (que com el seu propi sobrenom indica, es col·locava la mà dins la camisa...) àlies també fotògraf compulsiu, ens esperen per dur-nos a sopar a un restaurant Basc bueno, bonito barato i amb molta molta teca. Cambrers folls i molt de riure i plens i farts vagar pels carrers acumulant cerveses dels badulaques que anem trobant. Agafar in extremis la darrera ronda de metro. La segona, de tornada a l’hotel, toca fer-la a peu. Un deu, però, per en Remi, la Josefa i en "Napo". I mes crossants i Louvre temàtic també, Pompidou, i flamé flamé i entrar a Colette i sortir amb les mans buides buscant una mica d’aire de veritat, del del carrer on finalment no trobem la Shakespeare and Co. I ja de tarda taxis i maletes i esperes i més avió i el gintònic de rigor i en dolvàtov i un commandant simpatic que ens informa a ple vol dels resultants dels partits del barça i del chelsea i res, demà dilluns-dimecres sant tornem-hi, i res, cinc cèntims aixi rapidet, per anar traient, però ja en parlarem...