Tedi ambient

I
Tossut
que vol dir gos,
com un girasol ofegant-se
en el seu propi gir,
donar corda al gronxador
i amb mans de nansa
queixar-se de les cremades.


II
És suficient, o cal, o vol dir res
l’esponjor dels núvols color de neu?
el cant caòtic i harmoniós dels ocells?
l’olor de l’herba sota els raigs de sol?
tindre un pinzell als ulls?

Tanmateix, que el món no es pugui escriure
no significa que aquí no passi alguna cosa.

No?

`

III
Que vol dir conèixer l’altre?
I sobretot,
cal conèixer l’altre profundament
(com si la mitja-taronja famosa

no fos la polpa que expulses

per així, sucós, llepar-te)?

El pròxim dia que vagis de ventre,
fes el favor de passar el baldó.


V
De vegades és llei de vida escriure coses que no acabes d'entendre i creure que es corresponen amb les coses de la vida que tampoc no s’acaben d'entendre. De vegades, el què pels altres pot significar ser puntual per un mateix pot significar fer tard a tot. Us saludeu, moveu les mandíbules, pronuncieu vocables. Hi ha un descarrilament en paral·lel al tren. I un tedi ambient per no saber a quina banda de la finestra s’està. No comprens un altruisme tan egoista, la claredat de la paradoxa. La mirada naixent en l’altre.