Un grup de gent asseguda al banc del metro, cadascú enllunat a la seva manera. Se sent com el metro arriba. S’obren les portes. La gent s’aixeca amb pressa. No baixa ningú. Se sent com el metro s’en va. Un home resta assegut al banc del metro, encara. Sol. No queda clar si està païnt algun desquici personal o s’ha quedat enganxat amb la canço que sona del megàfon. Tot plegat ve podria ser un curt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada