El llençol, la lluna, la palla

`

"Ara que és sempre dividit
per zero sabem la quantitat
de lluna i palla que hi ha al fons
en lloc de nosaltres"
M. SAMPERE

Sobretot, les ganes, sí. Però la idea és molt tossuda i se sent sola. I la idea s’inventa la Vida, el què ella en diu la Vida, oh la Vida, doncs, la Vida que beu nanses i set de martinis agitats no regirats i que fa allò de fer-se dir veritat, veritat mentida, veritat mentida veritat de totes les veritats i les mentides, i així la ferida és un anar acumulant carnatge a les tisores. I la idea s’inventa les ganes de la idea pentinant el gat, rapant al hippie, enredant al captaire, escombrant altars i angles morts, comptant gotes de riu o mar o pluja o baba o piscina o esperma o aigua beneïta o suor o tots i ningú que el què compta es l’envàs vers on progressa la mort, el cuc, el capoll, la papallona. Sobretot, doncs, la idea. La idea transvestida de núvia. Transvestida de núvia fins a l’eternitat que és la Mort, la Mort que menja gana, la gana que els ignora.