...un pensamiento que se sacrifica resistiéndose a él para seguir siendo pensamiento.
M. BLANCHOT
Passar de les lleganyes dels llençols al tenir-ho tot fet, seguir cultivant llunes ara de llibres i diari i vermut amb rodanxa de llimona i rajolí de vodka, aperitiu variat amb vi blanc i galtes de porc que es desfan a la boca i postres i xupito digestiu d’aiguardent de normandia xin-xin i trufa i migdiada i metro cap als verdi sala "El primer dia del resto de tu vida" per, al tram final de la pel·lícula, assistir al traspàs del Sr. Robert Duval acompanyat pel Perfect Day de fons i obtenir una mostra fefaent de que, malgrat tot, segueixo sent de llàgrima fàcil, carn fresca pel primer guionista amb un mínim mínim de tacte. Recapitular un instant i pensar en tot plegat, pensar en si fer-se gran és dissimular el mocador entre l'ull i les ulleres, un malentès amb el que posar-se d’acord, en si la careta és l’error necessari pels que pensen per no sentir, en si és o no és una decepció que l’horitzó resulti no ser més que un tros de mar avorrit i vulgar, pensar en el cost de salvar els somnis, en l’habilitat desesperant i malaltissa de l’artista per anar del fracàs de la puresa a la puresa del fracàs.
M. BLANCHOT
Passar de les lleganyes dels llençols al tenir-ho tot fet, seguir cultivant llunes ara de llibres i diari i vermut amb rodanxa de llimona i rajolí de vodka, aperitiu variat amb vi blanc i galtes de porc que es desfan a la boca i postres i xupito digestiu d’aiguardent de normandia xin-xin i trufa i migdiada i metro cap als verdi sala "El primer dia del resto de tu vida" per, al tram final de la pel·lícula, assistir al traspàs del Sr. Robert Duval acompanyat pel Perfect Day de fons i obtenir una mostra fefaent de que, malgrat tot, segueixo sent de llàgrima fàcil, carn fresca pel primer guionista amb un mínim mínim de tacte. Recapitular un instant i pensar en tot plegat, pensar en si fer-se gran és dissimular el mocador entre l'ull i les ulleres, un malentès amb el que posar-se d’acord, en si la careta és l’error necessari pels que pensen per no sentir, en si és o no és una decepció que l’horitzó resulti no ser més que un tros de mar avorrit i vulgar, pensar en el cost de salvar els somnis, en l’habilitat desesperant i malaltissa de l’artista per anar del fracàs de la puresa a la puresa del fracàs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada