9 de juny 2009

La història d'un Calvin explicada per ell mateix


We belong...
´
Tornant a lo d’abans, avui el jefe (és un jefe trempat) m’explicava que el seu dia va aprovar l’examen d’Estètica d’en Felix de Azúa parlant de Terminator II. Jo he volgut saber tots els detalls de la "vacil·lada" i ell m’ho ha resumit explicant-me que, mentre la majoria de futurs arquitectes feien comentaris sobre la Catedral de Burgos acabada de rehabilitar, o el Taj Mahal o el pavelló Mies Van de Rohe, ell li va fotre en Schwarzenegger com a espècie d’enviat diví, de nou Crist ressucitat que moria altra vegada per tots i cadascú de nosaltres. Tot això, relacionant-ho amb el què s’havia explicat a classe. Llavors –em deia– explicava que tota aquesta exposició en veritat li semblava una mica una burrada, que no s’ho acabava d’empassar i al final limitava la pel·lícula als estandards hollywoodienses. Acabava dient-li –al professor– algo així com que sinó estava d’acord amb ell d'alguna manera es veia obligat també a descartar tot lo que havia explicat a classe. Doncs això, que van aprovar poquíssims alumnes i ell va ser un d’aquests feliços pocs.