Què vol dir "complicar les coses a fi de poder ser revelades"? I la sensació “de que sí, clar que sí” quan un llegeix un bon poema claríssim com l’aigua? Perquè quan un porta uns dies de desintoxicació la parafarnàlia literària sembla un conglomerat de perjudicis molt ben estudiats, amb l’avantatge de que no t’els acabes? Quantes maneres hi ha de dir l’impossible? Es com els esports, tu fas de futbol, jo de bàsquet, l’altre de salt de trampolí? I l'escola d'àrbitres, és com allò d'haver de tenir preferits? Tot remet al bon? És doncs la complexitat una forma malaltissa de fer diners per l’ànima, és la simplesa un no saber-se divertir, per més que sembli? Als budells de l’ànima, fa més por ensenyar-la o amagar-la? I quins seran els proxims ulls a fer diana? De la mateixa manera que un bon és un bon, fum per fum, que sigui d'encens?
-----
Quin és el teu superheroi preferit?...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada