`
De vegades mires amunt i costa dir-se que l’univers no és al cel, que ja estem dins d’ell, que l’atmosfera és una seqüència de gasos com l’horitzó és el límit del mar i el telescopi/microscopi el límit de la visió. Penso en la sensació de buit suprem i glaçat que deu ser caminar damunt de la lluna i alhora m’alegra i m'aterra que una petitíssima diferència ho pugui canviar tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada