...tots igual de diferents...´
Anar per anar entre tal i tal dia no semblen vacances, sinó més aviat una forma de tornar el favor als que viuen del turisme, l’últim pla perfecte de l’agència tributària, la fita que tanca la roda. Parlar de la veritat és com voler salvar el món i no poder dormir per les obres del veí, pels crits dels imbècils de torn del carrer, per la xafogor de l’abraçada de l’ombra de l’artista. L’artista que es diu que de tot plegat n’ha de fer matèria prima, partitura per poder xiular al lavabo, esbós continu amb que marcar-se horaris, que cal un vidre doble antibales perquè la musa és més musa quan dorms, que a males dubtar entre la son i la vigilia és una manera d’anar passant. Potser quan el planeta es mori els rius passaran a dir-se Homer, el buit serà llicenciatura universitària, l’estupidesa un estat civil i el transvestisme un mecanisme adaptatiu per vagar per l’univers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada