Fer el mort

(Per en marcos)

Preparar el paisatge del sopar amb tauló i cavallets i amanida de vinagre de modena i pizza, buidar ampolles de vi des de la terrassa de les rambles, amb la catedral al fons i els ocells que la sobrevolen –no puc evitar pensar en la mesquita blava-. Anar buidant la bombay shapphire fins a fondre’s amb el llençols. Topar amb St. Jaume festiu –em quedo sense recomanacions- i fer via direcció platja Aiguablava dominguero total: càmera, nevera amb queviures i refrescs, ser el floquet de neu de la platja per una estona, ja sigui per la pell o per la crema. Nedar i veure al fons d’un espadat de pinassa una estructura d’una casa que no es va acabar, estructura que ara sembla tenir valor d’escultura una mica a lo mies van der rohe interacció d’espais dins-fora dins-fora, moderna, maca i inhabitable. Nedar i pensar en les barquetes i els submarinistes i el maserati que hi ha aparcat més amunt. Tornada amb la Beyoncé a tot trap fot-li fot-li!, retrobar-se amb una dutxa i la terrassa en mode barbacoa catedral al fons sobre silenci, girona és buida. Pinxos i patates i baixar el vi i treure al cap –francament obligat però alhora divertit- a un bar d’aquests tan girona/vic amb macarra del tipus: "perdona, que teniu invitació?", i així et poden cobrar 4€ per una coronita i vinga a fer l’esnob aquest provincià i tot això, els molt carallots. I després fer cap a veure els punkis i peluts –que dirien elles- àlies Barricada i extraradi i fer una copa i per x motius enfilar a carpes i trobar un amic d’un amic que treu cubates gratis i vale gràcies i estar a punt de coincidir amb el sr. D però no pot ser i altre cop els llençols com una gota de pluja caient al mar. I piscina de poble entre pits i cuixes peça de museu darrera un vidre-moral-tinguem la festa en pau i jo en plan floquet de neu que passa gana i piscina-tovallola-piscina-tovallola-piscina dinar piscina marxar adéu adéu maques, i tren tren acabar l’ou ferrat, no saber que pensar-ne, arribar i buscar ajuda i... hi seguiré pensant, passeig refresc no cal que ens diguem res però em ve de gust escoltar batalletes. Tornar a casa, fregar lavabos, fer bugades, lo de sempre, aquest cop, almenys, el despertador és progressiu. Llavors, els records es transformen en una cançó com, per exemple, aquesta.