`
No sé si és veritat que les innovacions dels escriptors de la modernitat no han creat prou escola per una qüestió de màrqueting, ni si és que cadascú busca la seva pròpia literatura d’autor, ni tampoc si algú encara es fixa en els postromanticismes que van sorgint del subterrani dels càstigs infantils. El més preocupant, però, és que la majoria de vegades el seu èxtasis és el nostre entreteniment, digui el que digui la llei de vida. En aquesta època el carrer és un guirgall constant. Fins i tot hi ha gossos que pixen amb les quatre potes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada