El problema -o no- de que no passi res és que t’has d’inventar alguna cosa o altra. Posar l’ull als vidres/llibres/ blocs/panys/etcètera com una d’aquelles càmeres de postals turístiques on van saltant les imatges. O recórrer a l’àlbum familiar i contemplar l'estany del jardí botànic que recorda a Monet, un estany que -ben mirat- és fill de Monet. Recórrer a la llibreta que aquell dia hauries d'haver obert i apuntar: De tant en tant, una flor que no fa estiu, flotar perquè l’aigua t'escup.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada