30 d’ag. 2009

Glucosa mil

`
Camí de casa cedeixo el pas
a tot de gent plorant un mort mentre
els veïns ben vius es moren de gana,
bifurco a la dreta on em creuo
amb una comitiva de pares sonrisa
profidén dels que es prenyen perquè no
saben què fer-ne de les seves vides,
a continuació trenco a l’esquerra de la plaça
on es celebra una manifestació antitaurina
(on em creuo amb en Sánchez Piñol
en versió espectre amb el puntillo
estic sol al món però no em feu cas que
jo ja m’entenc i no n’heu de fotre pas res
–que’m desperta un somriure als ulls)
i enfilo tot recte a través de la fortor de
l’escorxador per, finalment, arribar a casa
i amb demagògia de polític transcriure tot això
per acabar de confirmar que, malgrat tot,
menteixo quan afirmo que
si la vida tingués algun sentit
aquest "poema" deixaria de tenir-ne.