La histèria com un escut clavant-se al pit, amb enemics del tipus tria la teva aventura, un niu de pols de cavalls, genets, aladins, apatxes, dràcula, buck rogers o mazonis, també. Poca cosa, al capdavall. Ganes de colors pastel damunt del gris i de que tot ressoni, sedimentar badalls al sostre del palau de la música, aquesta obsessió per Déu en la magnificència d’un bon cos. Poca cosa, primer dia de feina. Confirmar l’escriptura com a fuga amb efecte bumerang.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada