Després de tan de temps i preguntar “ei hola, què dius” i respondre “bé, ja veus, i tu?”i entrar a algun bar i mirades petó i calentura que torna però toca aguantar la compostura i ensenyar el perfil i pixar una mica damunt la testa i posar-se lacònic i prendre una copa, potser dues i, com si sobrés, ofegar el temps en conversacions banals i vinga esperar a que es faci tard per proseguir amb els “adéus” protocolaris i alçar-se el coll de la jaqueta i allunyar-se carrer avall com inspirant una mica més de fred alenant baf i sentir la competència -molt millor- de les xemeneies fumejant el suposat caliu de les cases que va travessant, caminant les promeses bocaterroses aquelles de que serà la darrera vegada i fins la pròxima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada