De la finestra estant

`

Quan escampi la boira que té
la capsa aquestes frases agafaran forma
i fluirà el riu!

(ENRIC CASASSES,

Canaris fosforescents)

I
Avui resulta que
tot ve de la Mare
(el Pare seria més
aviat circumstancial)
i això jo jau sabia
i no és gran cosa
però així estan les coses
-concretament-
quan amago el cap
sota l’ala dels demés
sota l’infinit de
microscopis i telescopis
donant-se la mà
-aquí, ara-
quan miro de no veure-hi.



II
Avui és ben vritat que
qui tot ho vol tot ho perd
i no caldria dir res més
si no fos que el llenguatge és puta
i li ensenya les seves millors bragues
tot passejant-se-li pel davant
i la vritat
fa salivera tot fent camí
(i la mentida, quina gran gasolinera)



III
Poder fer el què et doni la gana
quin descans seria! si no fos
aquest donar-se a la gana
(m’empaita tot fugint)
esperant un Déu que t’arrossegui
les castanyes del foc
mentre les brases se’t van cruspint,
lentament,
els somnis.



IV
Ja ho diuen, i jo també m’ho dic, caminar recte
però la perspectiva mai és recte
i perseguir ombres embriaga.
I la recta, aquest petit segment de l’horitzó,
i l’horitzó, aquest petit segment de la rodona
i la rodona, aquest punt (de vista) vist amb la perspectiva necessària…
I tot Cristu oblidant imaginant els somnis a les cames
i les cames ensopegant de tan mirar-se els peus.
I jo que només vull descansar
i casa meva que fa vacances.



V
Jo voldria viure només viure
però la vida s’encabrona i em trenca
el cor varis cops al dia
i ho traeix tot fins i tot a si mateixa
i va escampant l’inamovible canvi,
perquè la seva eternitat és sobreviure.
La meva, viure una estona.



VII
Així, en plan místic
i per fer veure que ens entenem, dir
que: la saviesa no és per qui la troba
sinó més aviat per qui la deixa de buscar,
tot això suposant que saviesa
vulgui dir alguna cosa.
Afegir només allò del poeta que diu
que “serà sense saber-ho” ,
el poeta que
malgrat tot
diu.



VIII
Entre moltes altres coses
als llibres hi troba la intimitat
de no estar a la lluna en públic,
de poder fer l’home llop
i anticipar-se a l’eternitat
tot momificant-se.



IX
Ben mirat i entrant de ple en l’estupidesa
que de vegades adquireixen els mots
-la pròpia, s’entén-
escriure buscant consol
escriure

-per exemple-:
més que morir, desnéixer.



X
No és tal el malson de l’aire condicionat
però això no treu que si no fos la mandra
potser els folls es tornarien savis
i els savis folls

i el món funcionaria del revés,
com sempre.



XI
Fer-se gran de cop
en descobrir la por a morir,
gran o potser petit.
Aprendre a dubtar.
Escampar la boira.



XII
Punxa el cim tan espadat de l’ideal,
com un llamp, punxa.
També avançar o recular, que és caure.



XIII
Aquell mimar-lo que el fa sentir encara més sol.
(sospita de les bones intencions,
sospitar de tot és la seva manera de somiar,
la seva curiosa manera d’estimar)
Aquell odiar amb la mateixa
passió amb què abans estimava
(que demostra, si és que calia,
que l’energia no es crea ni es destrueix).
Aquell no saber mentir que el fa ser

infidel a si mateix
(s’ho guarda tot a base de mastegar
i pintar grafitis a la paret mestre).
Aquell sentir l’abraçada com una presó
(com una hipoteca exprimint-lo
amb retrets de final de mes)…
Però ell es casa. Cada dia.
(El dolor li acota l’impossible).



XIV
Més fàcil que escriure l’alegria, els trasbalsos.
Cal inventar joguets i tot allò que acabarà per ser real,
fins i tot la realitat mateixa. No fos que ella
ens inventés primer.

(Construir mausoleus, dir-n’hi trofeus i celebrar l’eureka. Pescar per arrossegament…)



XV
El pou com la carn
i la sang com la font
condemnada a tenir set,
mentre l’aigua dansa
per totes les coses que
es fan i desfan.



XVI
Al capdamunt de l’estiu
pluja d’estels

El cel ben negre.

Fa fred. T’abrigues
amb els somnis
regalimant galta avall

fins que es glacen.

En això consisteix l’hivern.



XVIII

(Escrit a la pissarra de classe
de Ciutadania per vampirs)
Mastegar promeses com xiclets:
bluetack per penjar la càries.



XVII

(Imperialisme)
Diu l’edil: Aquell
que es salva no desfà camí,
es despulla mentre avança.
I afegeix: això
tan val per vencedors
com per vençuts.

VORA EL TEU CENTRE
HI HA UNA FINESTRA
A CENT PER HORA

(ENRIC CASASSES,

Canaris fosforescents)

`