Tu: somriures asfaltant camins, camins plegables i plens de llumetes que guardes a la teva matriuska particular, orquídies d’interior i jardins on allunar mentre els demés discuteixen sobre els límits de la civilització, abraçades jersei, pel·lícules quadre perpetu i berenars afrancesats. Suaràs menta pels ulls? Caminaràs records crossa? Optaràs per donar-te a l’elasticitat de la carn? Faràs un gronxador amb la por, com sempre?
Jo: Magdalenes de plàstic a doquier, bombes nuclears silencioses que travessen contínuament el cos, ulls enamorats espurnejant E-330 i llagrimal etílic, soroll de fons, pensaments gratinats a la televisió, pensar el meu poble com el cinquè cinturó metropolità, pensar interruptor in crescendo als dits, pensar lletraferit, pensar dietes estrafolàries que incrementen el pes del buit, rememorar la dificultat de verbalitzar. Serà la despulla el tresor ? Engendrarà la coïssor un nou món? Robaré finalment el rostre a la tristesa?
Jo: Magdalenes de plàstic a doquier, bombes nuclears silencioses que travessen contínuament el cos, ulls enamorats espurnejant E-330 i llagrimal etílic, soroll de fons, pensaments gratinats a la televisió, pensar el meu poble com el cinquè cinturó metropolità, pensar interruptor in crescendo als dits, pensar lletraferit, pensar dietes estrafolàries que incrementen el pes del buit, rememorar la dificultat de verbalitzar. Serà la despulla el tresor ? Engendrarà la coïssor un nou món? Robaré finalment el rostre a la tristesa?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada