Lazarillos & Co

...como un modo de ligarse a sí misma a una vida.

Don DeLillo

Quan deia allò de “accepta que no em pots dir res i ens començarem a entendre” i ella que ja sabia que entendre’s no significa posar-se d’acord però no deia res, amb aquell res que ve a dir que ser com s’és no és negociable, que lligar intolerància amb egoisme és un error tan antic com les putes rambles avall quan les rambles encara no eren ni riu ni muralla ni fangar ni res de res, quan deia no saber si en casasses estava o no estava sobrevalorat, quan li cansava tanta política enllustrant mascarada i tanta estrella per metre quadrat ofegant la possible improvització del cenacle, quan entre tot el fred enquadrava el propi paisatge i decidia que la seva ombra seria la bellesa i la bellesa totes les variants possibles de la lluna, quan resultava ser gairebé un alleugiment que no li interessés la poesia més enllà de la pròpia poesia de les coses.

`