Moon

`

Com a conclusió, Moon mola molt. A partir d’aquí, pensar en com dir el seu estil sobri i antisèptic de la fotografia i els diàlegs, pensar en el guinyo final i en si l'emoció continguda és degut a que la pel·lícula tracta del fred en totes les seves vessants i com a tal també se t'han glaçat els fluids, pensar en que el problema ètic és l’únic impediment per a l’eternitat de l’home, entenent aquest com a hoste receptacle d’informació, informació que es comunica per mera sistemàtica de ràdio, comunicar com a mera transacció d’informació, i així, el romanticisme com a mer transport vers les ones latents de totes les longituds i latituds imaginables i per imaginar. Escoltar Bach i dir/pensar/sentir com molen les ones latents de totes les longituds i latituds imaginables i per imaginar i pensar en fotre un bon polvo d’aquells que cusen vestits de saliva i llavors sentir el perfum de la ex- de torn i voler-ne més i més i trobar a faltar i a faltar i així fer-se una vaga idea del que serien les addiccions i l'amor i l'ideal i -per resumir- totes les formes de Déu hagudes i per haver, o traçar cap a la broma fàcil –què sé jo!- a partir de la marca “Jo como mola” tot introduint-hi una coma entre el “Jo” i el “como”, i pensar en si tot són excuses per parlar d’un mateix o no i recapitular fonts que, si no em fallen, avui vessen kerouac i philip k. dick i vinga amfetamines i que la gana es faci escriptura, i pensar en el vici de voler poemes curts quan en veritat tot vessa -en si l'ànima no és precisament aquest vessar- i vinga a diluïr el buit en l’aigua i vinga a pensar en el Dylar de la "Baba" d’en DeLillo i que la por a morir sigui una versió equivocada de nosaltres mateixos perquè hi haurà un altre nosaltres mateixos quan ja no hi siguem, només que plena a revossar d’amnèsia -amnèsia que a mesura que creixes vas segregant- i que la metafísica de l’amnèsia tractés del conflicte de no voler tenir conflictes i així anar fent més i més tupit el nus, és a dir l’amnèsia, un tipus d’amnèsia cruel que consistiria en obtenir el poder o no poder d’ignorar que ignores i així apartar-te del curs normal de les coses i així birres i birres fins a convertir l’encefalograma en un parc d’atraccions i muntanyes joves i punxegudes en vells turons arrodonits per fer-hi diumenges i perdre el gust pel jazz i l’improvís en general i en particular i llavors voler, sobretot voler, sobretot aquí, el do per la metàfora del re que, juntament amb les ganes i l’amnèsia, tocaria la melodia dels suposats desemparats, i ni això.

`