`
Quan no pot ser escric
coses com:
la bellesa de les coses tristes
representa l’alegria
que voldria
i em dic que potser si les escric seran
com l’esplendor de la ruïna
és casa
com avui és un dia de pluja
i jo dormint les llàgrimes
a casa.
IIa
L’estòmac no menteix
em dic
però ho dic –només puc dir-ho-
amb el cap.
Em menjo una poma, ajuda a pensar
diuen
i abans d’anar a dormir
reflexiono:
el buit és tan sols una il·lusió de l’angoixa
per a poder existir
al llit disfrutoo sentint ploure. En canvi,
mai m’ha agradat la fruita del temps.
em quedaré a l’habitació esperant
esperant Eva, el cuc, la podridura
-el que faci falta-
esperant.
IIb
Calmo el fred de la banyera amb aigua calentíssima
que de seguida esdevé prolongació
del meu cos
M’agrada l’olor del xampú
i pensar que visc
en una Casa Rachel Whiteread
Apago l’aixeta
i em quedo estirat esperant alguna cosa, no sé
esperant.
III
La neurosi m’acompanya
el dia a dia
-el dia sí i el dia no-
juga a fet i amagar i quan no
-quan no sap perdre-
es creu poeta
i malversa versos polint-los i polint-los
fins a convertir-nos tots dos
en un de sol i perfecte
buit.
`
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada