Vaig, de cul vaig, merda d'examens i feina i treball i merda, no tinc el temps que m'agradaria per columpiar-me a (d)escriure totes les palles que s'em fan i desfan. Ahir volia parlar (vaig passar les tisores per excessiu) de la mania aquesta d'anar de Rimbaud escondido rere les ulleres i la panxa cervecera i el cul sofà i d'això de la mediocritat com a última tendència artística i de tanta suposada estrella per metre quadrat, volia cagar-me (recurs fàcil, ho sé) una estona en tant de cool i inn i volia també el comentari de torn dient allò de "però si tu també dus ulleres i...", però si tu també tens "panxa" i "cul" i "disseny" i "cartró pedra" i vols estar a la moda de no estar de moda " i blablabla per poder dir que: se m'en fot, que se m'en refot contradir-me, que és mera aparença, que la cosa està clara, que contenir multituds és un ofici que ja no es respecta, que jo ja m'entenc i alguns pocs també, que visca la festa dels Tonis de Taradell, visca les mules i els burros i els nens i homes i dones amb accent pagès i visca la neu damunt del camp i saltar per ninots a mig pastar i llençar-li boles (vale que alguna era directament gel) fins a sentir-te el "Pesat!" de torn. Deia de cul perquè també visca els llums aquells del restaurant moderno i tantes coses de Berlín i casa en Francesc i els llibres bonics de la txell i visca el pernil patanegra de bellota i el pastís de xocolata amb lacasitos ni que sigui només per saber-lo allà, de cul als capullos de la família que no tries i als amics que et venen amb la nòvia a mode de pack i a tota la tirallonga de gent que fa de l'art de criticar una manera de fregar-se el cul.
`
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada