I som la polla pel sol fet ja de sortir-ne...Tanta víscera i tanta conya i tanta història i llavors resultarà encara que els mites han de demanar permís i ser els que han de ser i no els que ens dongui la gana, copiats aquí o allà, què sé jo, de llibres, de blocs, de l’aire del carrer, dels ocellets dels camps femats, del perquè sí i de tants i tants tria la teva aventura. També hi ha allò del llenguatge escrit que ha d’ajudar a poder dir tot allò altre que el moment no permet, tot allò que el silenci condensa a l’aire carregat de guirigall, tot allò que sí i que no, tot allò que seria tocar i no mirar, tot allò de l'esplendor de la desesperació que improvitza, tot allò que que que, que que ahir Celan, que que demà pudor, que que avui potser, que que de compartir allò que només trobes d'en quan en quan en un bon poema, tot això i venerar i implorar i llepar -i el què faci falta- el llenguatge escrit, que l’oral està molt bé si se t’hi dóna, que està molt bé a cal amic i d'acampada i entre l’anar omplint copes al pis de la ribera i fer el capullo, poema arrebato fer molt molt el capullo perquè ve de gust fer el capullo i punt final, però el punt final que s'hi nega, i uff, ufff, ara què, ja no saps què, si blanc o negre si naps o cols, només que si us plau prou de més política d’empresa i l’acné efervescent que es revela i reventa i tu que havies pensat a venerar el pus però al final ho deixes en un vessar i vessar aquí i allà en un fer de mer transcriptor i que la resta facia la resta.
`
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada